United States or Faroe Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Així és- afegí ell amb veu escanyada d'emoció, -que veuràs finar el teu pare: amb una paraula en tindries prou per a tornar-li la vida, ¿i no la pronunciaràs aquesta paraula? -La vida no pertany a l'home, és de Déu- digué Odila, -una paraula meva no hi pot fer res. -Això són belles màximes piadoses, féu el comte amargament, -per a dispensar-se de tot deure.
És que el cor s'empapa de tot el que a la humanitat pertany i en pren el sabor que la memòria no sap guardar, quasi sempre plena de petiteses engrandides, aparentment per nostre egoisme. No us facin mai por aquestes tristeses, perquè quan més llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que les pateix. Abans tinguem por de que siga incapaç de tenir-ne.
Ja que té ell la joia per mi estimada y que vós haviau jurat guardar en record meu, jo em vull mostrar tant lliberal com vós. Res de quan me pertany li refusaria, no, ni el meu cos, ni el mateix llit vostre! Ah! m'aparellaria ab ell, ho tinc ben decidit; no dormiu ni una nit fòra de casa, vigileume com un Argos.
-Ah, eh! vaig fer. -Sembla que sapigueu... El cor em bategava fortament. -Sí, t'he endevinat. T'esperava! -M'esperàveu? Però, sense respondre'm afegí: -Amb quin dret hi pretens quelcom, aquí? -Doncs... i vós, mestre Zulpick? Si hi ha un tresor ¿per què havia d'ésser més aviat vostre que no pas meu? -Jo, és diferent, ben diferent- digué: -fa cinquanta anys que cerco el que em pertany.
Però era ben palès que hauria assajat d'escanyar-me si hagués reparat que era el més fort i no hagués tingut necessitat de mi. -Vejam- deia: -escolta'm, Nicklausse. Ets un brau minyó; no vols pas robar-me. Et dic que aquest tresor em pertany: fa cinquanta anys que el cerco. Em recordo d'haver-lo guanyat fa qui-sap-lo temps... moltíssim de temps!
Reina Santíssima!-feia la Nieves, alarmada. -Que potser te deseheretarien; i no vull que per mi perdis el que et pertany!...
Ben altrament, quan la pluja cau, seguit seguit, sobre l'aigua lassa i gelada del riu, diríeu que aquest pertany aleshores al reialme de l'Enyorança. Diríeu que se senten els sords gemecs d'una dona adolorida, mentre els arbres negres i silenciosos, coberts de boira, s'aixequen mateix que fantasmes als ulls contristats: mateix que fantasmes diabòlics.
Detalls d'aquesta naturalesa fan que hom s'aturi a pensar seriosament si el teutó pertany a la pecadora família humana, o no. ¿No seran, potser, aquestes plàcides i amables gents, àngels davallats del cel a la terra amb l'objecte de beure's un got de cervesa, assabentats que sols a Alemanya val la pena?
«La donzelleta pertany al temple sant», ha dit ell: mai no tornar
-Què en voleu? -No ho sé. No la vull pas vendre. -Molt bé. És una paparra d'allò més petita, per això. -Oh! És de bon fer el rebaixar una paparra que no us pertany. Jo n'estic satisfet. És prou bona per a mi. -Uix! N'hi ha una mala fi, de paparres. En podria tenir un miler, si volgués. -Bé, doncs; per què no les teniu? Perquè massa sabeu que això són brocs. És una paparra ben primerenca, trobo.
Paraula Del Dia
Altres Mirant