United States or Latvia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Entremig torrejaven altes penyes, i al darrera d'elles una costa cavernosa bramava per totes ses goles, deixant sentir aspre trontoll de pedregalum rossegadís, i de vegades uns esclats com de barrinades subterrànies. L'avi Mauva s'esverà. Per Maria Santíssima! ¡sembla que sa terra ens cossa! A on som?
Allí ens anàrem reposant poc a poc; i, entre caparrada i caparrada dels seus darrers esternuts, en Xaneta, amb una veu embolicada entre tels, que l'obscurien, i sospirs, que la trencaven, va dir: -Ai Maria Santissima, quines pessigolles més enfadoses! Estic mig desconjuntat. Aquest fum de tomanyins rellents és capaç de fer esternudar sants de fusta.
-Déu me'n gord i Maria Santíssima! -A fe de bon cristià? -T'ho juro. -I amb mi? -Això tu ho has de fer... Canviessis de vida... ¿Encara que tothom me tingui per mala pècora?... -Mentre no ho siguis... -Això ja ho sabes. -Pas del tot. -Emprò t'ho penses. -Me cal estar-ne segura. -I, con ho estiguis, me volràs? -Ja t'ho he dit. -Doncs... tracte fet? -Tracte fet.
Jo començo a gosar des de que, sentint-se de lluny els gegants, les criatures es posen de puntetes, s'enfilen sobre l'assiento, volen treure el cap per entremig dels ferros del balcó, i, mentres amb gran donaire ballen els dos monstruos, se senten els crits de: «Noi, cauràs!» «Noi, vina aquí» «¡Ai, Reina Santíssima, que ve un cavall!»
En Tinet ha descobert, a l'últim, la seva àvia. L'àvia era asseguda a la galeria, en un balancí, darrera un llençol eixamorat, estès de cap a cap d'una corda. Ell treu la testa per sota el llençol. -Tinet! Mira quina rosa s'ha obert! Però ell no gira ets ulls. Els baixa. -Què tens, Tinet? Què vols? -Voldria dir una cosa. -Digues, fill meu. -El gerro de la sala... -Reina Santíssima! fa l'àvia.
La mestra va corre en son auxili; l'aixecà... i Maria Santíssima!... quina cara feia aquella pobra criatura!... li rajava sang dels nassos; a la seva cara no hi havia un través de dit que no estés ocupat per una esgarrapada o per un morat: el seu front era una serra, de tants bonys com hi portava -tot ell brut, ple de pols, el vestit ple d'esquinços...
Reina Santíssima!-feia la Nieves, alarmada. -Que potser te deseheretarien; i no vull que per mi perdis el que et pertany!...
-Maria Santíssima! No digueu això! no crideu el mal temps! -No el crido pas. I em sembla que si es Mestre de dalt té modos... -I ara, Pau!
Paraula Del Dia