United States or Guadeloupe ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però és una ciutat per a viure-hi d'estada, més que visitar-la en viatge. Sos museus i galeries, sos palaus i jardins, sos formosos i històricament rics voltants poden oferir gaudi tot un hivern, però maregen en una setmana. No pas l'alegria de Paris o Viena, que de cop i volta s'esvaeix. Sos encisos són més fortament alemanys i més perdurables.

Al terç dia que navegaven, aparegué'ls una illa petita dins el migjorn. Tan tost com els monjos la veieren, començaren a remar fortament per arribar-hi. I quan ja hi eren prop, Sant Brandan, compadit del greu afany, els va dir: -Fills, no us vulgueu així fatigar ni els vostres membres cansar, que prou lassitud sofríreu des de que ens eixírem del monestir.

I va plorar!... Va plorar fortament, desesperadament, amb la desesperació de la desgràcia que ja no adop. I els seus gemecs, sortint-li a batzegades del pit, semblava que fessin trontollar les parets i voltes del carreró.

Els cors sagnaven reflorits de l'amor perduda. -Tecla polida!... Tecla bonica!... ¡torno a ésser bo!... estima'm, mira'm! ¡Si no em mires sóc mort! -Andreu! fill meu! ¡dos fills donaria perquè tornessis a ésser bo! va dir la dona abraçant-lo fortament. Després l'Andreu va romandre dret i amb els ulls fits al cel i els llavis immòbils...

Jaumet, on és la nena? va dir-li abraçant-lo fortament entre sanglots que ofegaven; i el gollut abaixava el cap i mirava de reüll i plorava, de sentir plorar.

Alguns soldats, però, li contradiuen, opinant que no han d'anar-hi tots els generals i capitans i que cal malfiar-se de Tissafernes. Però Clearc insisteix fortament, fins a aconseguir d'anar-hi cinc generals i vint capitans; els segueixen uns dos cents soldats com si anessin a mercat.

Aleshores, arrapant-s'hi fortament al capdamunt, va començar a tombar-les dintre el camp, bo i estirant-les cap a l'altra banda i fent-les rossegar per damunt dels terrossos, per aixafar-los i fresar-los i picolar el blat naixent. La seva intenció era envair el camp amb rocs de la clapissa.

La testa, badada per la picassa d'en Jan, es mostrava tota sagnosa; els punys, closos fortament, semblava que es volguessin escorxar els palmells de les mans; la cara, contreta horriblement, transparentava la dolor i la ràbia que s'havien barrejat, dintre aquell cos tendre, a l'hora de la mort.

Però en això em retorno un moment, i reparo, allí a la vora, una cosa llorda, una vella d'ulls de peix, que neda en la foscor, esgarrapant l'aigua amb els seus dits sarmentosos. Aquella visió em causa una bella esgarrifança. Déu del cel!... M'aixeco d'un plegat, m'abraço fortament a una penya, i, rient com la formosa banyista, però amb un riure que em fa venir calfreds d'horror.

Jo represento l'energia humana per una dona prima, feble... per la Mercè, saps? però d'una mirada que punxa, d'una mirada plena d'intel·ligència... Vina, vina. Quan en Ferràn fou a la cambra i va veure la estàtua, va cloure fortament els ulls i recul