United States or Saint Martin ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'home, tot passejant, passa ben arrimat per la parella, s'hi frega perquè s'adonin d'ell, i tan fort ho fa, que la més prima aixeca el cap. -Jo ho sabré. Elles s'estan a sota d'un palco. Si? Ell que lloga el palco i se n'hi entra sense fer remor, i escolta per darrera, a veure si la coneix per la veu.
Jo represento l'energia humana per una dona prima, feble... per la Mercè, saps? però d'una mirada que punxa, d'una mirada plena d'intel·ligència... Vina, vina. Quan en Ferràn fou a la cambra i va veure la estàtua, va cloure fortament els ulls i recul
Els sardinalers encara no plegaven pas les llurs, però ja no els servien més que d'una petita ajuda i es veien obligats a vogar. Anaven a prima i passaven pel nostre costat, saludats a crits per en Pau Ternal i en Miquelet Cadernera, que s'eren abocats a la borda. -Adéu-siau i bona sort! -Sa sardina corre cap a garbí! ¡N'ajareu a coves, però pareu ment en ses roasses!
Diria's que aquells cors no sentien reflorir l'unció cristiana perquè eren entumits per les rosades matinals i encarcarats per les salabrors dels temperis. El sagristà, aquell home de veu prima i esguard humil, agafa una taula que hi havia darrera l'altar major, la cobreix amb un drap vermell i la deixa al bell mig del presbiteri.
Gemma va recordar-se de la bauma blava de Capri on ella havia estat mantes vegades al matí, perquè al capvespre pujava el mar i cloía l'entrada. -Dins una bauma com aquella... va dir-se. Tot alçant-se i enlairant una mà, va trobar una roca prima i freda que li don
No era una cara bonica; era massa envellida prematurament, massa prima i cansada, per a ser-ho; però era una cara amable i gentil, malgrat les marques de pobresa i necessitat, i tenia en ella aquell aspecte de pau que arriba a les cares dels malalts algunes vegades quan finalment el dolor els ha deixat.
Fritz havia perdut la partida; Hâan tustant-li l'espatlla, digué, tot joiós: -En saps la prima, Kobus, en saps la prima! Només cal que una altra vegada vagis amb compte a no enfonsar el cel, per la banda de Landau. S'assegueren, aleshores, en mànegues de camisa, al volt de la tauleta rovellada. Es posaren a la tasca.
Era un mul d'una estampa gallardíssima: alt, esparvillat, de cama nerviosa i prima, fi d'orelles, massís de cos, expandint lluïssors d'acer brunyit i presentant un aspecte general tan ferreny que en el so metàl·lic de ses potades un hom creia endevirnar-hi el de tota la matèria de que era format. Us prometo que era cosa d'agradar.
Paraula Del Dia
Altres Mirant