United States or Philippines ? Vote for the TOP Country of the Week !
Perpètuament afable i plàcida, va tenir un somrís per a l'un, un mot amable per a l'altre, una estreta de m
Quan es prega a Harris de cantar, acostuma a respondre: -Amb molt de gust, per mi; però jo només sé cançons còmiques... I que ho diu amb una entonació com volent dir que un hom ha d'escoltar-lo un cop i morir tot seguit. -És molt amable, molt amable! diu la mestressa de la casa. ¿Ens en cantar
Després de dinar vingué el cafè a la glorieta. En Melrosada havia menjat bé. Una tebior pesada, i encisadora al mateix temps, li anava amunt i avall del cos i se li deturava al païdor. El vi havia fet els seus efectes, i el nostre home es trobava confident, sentimental, i un diàleg amable s'inici
Perquè... si tals grolleries i furors vos repugnen en el llibre, ¿com puc ser-vos acceptable jo? -Jo us ho diré, amic dilecte... és que a mi se m'oferiu molt més alt que la vostra obra. ¿Quí més bo per a mi que Vós, qui més correcte i amable? El que hi ha és seduït per un mètode literari, féu en el vostre llibre un sacrifici suïcida, el sacrifici de vós mateix.
FABIÀ Si ella, al davant vostre, s'ha mostrat amable ab aquest jove, ha estat no més que per exasperarvos, per despertarvos el valor que teniu endormiscat, per encendreus les sangs y posarvos sofre al fetge. Vós us hi havieu d'acostar, y ab algunes mofes ben triades y noves, acabades de sortir de la forja, enfonsar en un mutisme absolut an aquell jove.
Aquelles persones se n'admiraren, i afegiren: -És molt amable, vostè! I ajustaren llur pas al de Harris. A mesura que avançaven, anaven trobant altres visitants desitjosos de sortir del laberint, fins que van aplegar-se gairebé tots els que hi eren.
Fins en aquell moment no havia comprès que la inconcebible tossuderia havia, per força, de deixar en situació poc airosa el pobre Rector davant d'aquella tan amable família; lo qual havia de revenir en noves mortificacions i motius de pena per al bondadós vell, que ja prous ne portava a sobre per tot lo succeït.
De tant en tant Isabel li dirigia una amable rialleta; i aleshores en Melrosada pensava: -Potser sí! potser sí! I volia quedar una mica arrogant, i es tirava endarrera, i se li veia la corbata, que havia cedit un poc, i el botonet de metall ennegrit que li aguantava el coll; i en aquells moments en Melrosada era per a fer perdre totes les il·lusions.
-Bona i amable soledat! -pens
En el seu tracte generalment és amable i reservat; és molt amic de parlar en castell