United States or Palau ? Vote for the TOP Country of the Week !
Gemma de sobte prengué un posat d'esperitada i obrí els ulls i es qued
Gemma va recordar-se de la bauma blava de Capri on ella havia estat mantes vegades al matí, perquè al capvespre pujava el mar i cloía l'entrada. -Dins una bauma com aquella... va dir-se. Tot alçant-se i enlairant una mà, va trobar una roca prima i freda que li don
Queien les penes de la seva ànima com cauen les fulles seques dels arbres que s'adormen en els primers freds... i lentament, resplandia en sos ulls l'alegrança... brollaven en sos llavis les rialles esplendents, s'escampava per ses galtes marcides la rojor sanitosa... Gemma entre les manyagueries de la bondat, la visió superba de la mar i la nova llibertat de son esperit i el caliu de la llar que va acollir-la, sentia una força vivificant en la saba de son cor atuït.
La mateixa estimació que la Gemma tenia a la platja se la conquerí per tot el poble. Ella, amb la Monja eren les conselleres dels rampelluts, les que gorien els tristos i tranquilitzaven els desconfiats. Anava cada matí al mercat a vendre el peix, i allí, entre rialles i cridòria, parlant un catal
L'aviram del mestre d'aixa pellucava entre les barques envellides i enmantelades de rosada. Una dona despentinada, estenia damunt de la sorra la roba neta i humida. L'oreig matinal somovia les fulles seques de les enramades dels corders. Els primers respirs del dia eren sadollats d'una pau inefable. La gent de l'art feia el primer volt davant del poble. La Gemma va demanar-ho i tots ho aprobaren.
Gemma, reflorí en joventut i frescor, en beatitud i alegria... les seves rialles s'espargien per la platja com un perfum de lliri i era adorada de tothom. Bona de naixença i recollida en aquell catau de misticisme de casa la Monja, la seva ànima va santificar-se i sos ulls s'amaraven d'una serenitat plàcida que atreia.
I van quedar que tant bell punt la mar no fos cansada i el vent minvés, anirien amb les embarcacions a cantar les absoltes davant la roca buida que havia xuclat la Gemma, que després farien una creu amb quitr
Feia dies que no treien gaire peix i sempre que la Gemma triava un lloc nou, la sort els protegia. La Gemma és un altre.
Les quilles es claven furients a la sorra i en el mar queda una munior de remolins i escuma com un seguici triomfal, com una dansa joiosa! Tots salten en terra mullant-se els peus i donant-se empentes... Tots volen veure la gentil Gemma, besar-la, abraçar-la, i ella respira de pressa i no pot dir res. -Janet, mireu que el Rector no faci un pop. -Gonta el llagut.
Gemma corpresa cantava amb una devoció angelical davant la mar, el cel i el rocam abrupte; era una oració fervent, un salm que entonava son esperit al Creador de tanta de bellesa...
Paraula Del Dia
Altres Mirant