United States or Mali ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo he estat sempre un home d'una gran timidesa: potser li diré que més d'una vegada aquesta timidesa m'ha fet quedar en ridícul. Com vostè comprèn, amb aquest defecte no he tingut mai un èxit decidit entre les dones. Més li diré: quan era jovenet, les dones em feien una mena de por. Era un noi sorrut: d'aquests que no riuen ni es diverteixen.

A la hivernada, els senyors de Barcelona es disputaven la companyia d'en Carxofa. Els del poble, així que volíen quedar amb algun personatge, el confiaven a les seves mans.

I ara vegeu: n'estigueren contents, d'haver anat a raure al salvatgisme, perquè hi havien guanyat quelcom: descobriren que ara podien fumar una mica sense haver d'anar a cercar un ganivet que haguessin perdut; no es marejaren prou per a anguniar-se'n seriosament. No eren gent per a fer quedar malament aquesta alta promesa per manca d'esforç.

En part ho havia lograt, però en trobava molts que no s'atrevien a declarar-se, per temor de quedar en pitjor situació si fracassaven. Ara li tornava a preguntar: -Vegi, doncs, què podem fer. En Montbrió es mostr

Cap a mitja nit el vent es va apaivagar... a sobre la teulada s'hi va sentir el goteig d'un ruixat... les ratxes es varen anar fent més clares i poc a poc tot es va anar aquietant. I va quedar un silenci llarg, inmens... ple de feresa... que quasi feia més angúnia que el soroll d'abans. Al lluny, molt lluny, un gos udolava...

Ja llesta la carta, va quedar rumiós, guaitant per la finestra de la seva cambra el camí de Vilavessant, que, anguilejant fins a perdre's entre dos turonells, semblava arrencar de sota els boscos del comte. La tarda queia: una tarda quieta i tranquila, embaumada de perfums de primavera, escalfada per alenades tebiones que feien bellugar amb lleugers tremolins les fulles nades de tot just.

-Oooooh! se sent de seguida en el grupo -l'inglès ha guanyat! l'inglès ha guanyat! I ja els espanyols se n'anaven amb la cua entre cames, quan l'andalús crida: -Mentida, que he guanyat jo! ¿Com pots haver guanyat si l'inglès ha perdut la vida, que val més que tot? -Perquè jo he perdut la glòria del guanyar, que val més que la vida. L'honor d'Espanya va quedar triomfant.

Sempre a la seva, ni tan sols es torbava mai a tombar la vista, no fent cabal de les petites remors que sentia al pas i que, si arribaven a les seves orelles, no li deixaven rastre a l'esperit. Un vespre va quedar tot sorprès en dir-li la Malena: -No vinguis, als vespres: creu-me a mi. -Per què? -Perquè... perquè . Ni jo mateixa ho , veies!... Emprò me fa por, que vinguis.

-Pit i ronyons! cridava en Jan, foll de ràbia, com si fos el comandant dels batissers del seu poble. -No n'ha de quedar rastre, d'aquesta mala sangonetat!

I és una gran llàstima, perquè hi ha un o dos colors que no li farien fer cap lletja figura, sobretot si mirava de portar sempre el barret ensorrat fins a les orelles. George va fer algunes compres per a l'excursió, i he dir que d'aquestes compres no en vaig quedar pas content.