United States or Comoros ? Vote for the TOP Country of the Week !


El cor de Tom es dalia per la llibertat, o almenys per quelcom d'interessant a fer, per passar l'estona paorosa. La seva m

Per tot arreu ressonen tristos adéus. Els estudiants prenen comiat de llurs families per a marxar a ciutat, a la freda reclusió de les aules, després d'haver-se amarat de sol, de llibertat i d'alegria durant les vacacions. Ah, que de pressa ha passat el bon temps! Adéu, simpàtics jovenets, adéu!... Els estiuejants, que animaven la nostra marina amb llurs figures aristocràtiques, amb llurs vestits vaporosos, amb llurs virolades ombrel·les, que s'obrien com grosses flors sobre les platges lluminoses, se'n van cap a la gran urbs llunyana. Cada dia en passen tartanades, i els nostres carrers van restant més i més deserts. Adéu, adéu!... Tal volta una fulla seca s'atura, palpitant, sobre els vidres de la meva finestra, i, terrosa i balba com una m

-Schoultz- digué Hâan greument, -no saps el que demanes; pensa que si aquests països fossin a la nostra terra, ens els vindrien a pendre. Hi hauria un extermini ben pitjor que aquell de llur Llibertat i llur Igualtat: seria la fi del món!

Mentre travessàvem el poble, no les tenia pas totes: la consciència em feia rau-rau, i sempre em semblava que el pare m'havia de sortir de tras-cantó; però, a la vista de la platja, de la barca i del mar, la meva por i els meus escrúpols desaparegueren com òlibes empaitades pel sol. Visca la llibertat! Visca l'alegria!

I Mestre Quissu no pensava en l'Home, ni en el món, ni en el temps... Sentia el goig de ser a la vida, i maleint les hores dormides a l'era, anava passant, passant darrera la Linda, veient-la en la rossor del blat, tantost llunyana i esbarzerada darrera les espigues, tantost a son costat mateix, incitant i fina... I les espigues es gronxaven amb aquell brugit silenciós, ple de complicitat i de misteri, sota el clar de la lluna, que anava a la posta, i entre el vent passant en llibertat.

Als seus voltants els blats es bressolaven flonjament; una munió d'orenetes suara arribades, hi volaven a flor, omplint l'espai d'una dolça remor de ploma, al lluny dugues guatlles es cridaven, i l'aire, aquell aire tant tebi, tant olorós, passava a suaus ratxades, refent-se pels blats, que s'inclinaven a son bes... I ell s'ho mirava tot, amb sos ullassos fondament tristos; semblava que sentís la pròpia misèria més aterrada per l'alegria que el voltava; i anava passant... com una llapissada fosca entre la glòria dels camps en primavera -esclafant amb ses potes brutes la florida dels marges, on una munió d'insectes, formigues i marietes, papallones i escarbatons fruïen de la vida i s'estimaven en plena llibertat.

Havia de romandre a la Cort, ara, i tenir la seva pròpia gàbia, així com llibertat per donar un tomb dues vegades al dia i una a la nit. Anaven sempre amb ell dotze lacais, cada un dels quals agafava una cinta que era lligada al volt de la seva cama. No hi havia gran gaubança en sortir d'aquesta manera.

Saltaven, s'atropellaven uns amb altres, es llançaven de cap contra els filferros, que els retenien... Semblava que haguessin de matar-se amb llurs esforços inútils per a reconquerir una llibertat, que sens dubte amaven més que la vida.

Quirísof, descoratjat per tots aquests esdeveniments, i per altra banda avorrit de l'exèrcit, deixa Xenofont en llibertat de fer el que vulgui.

Aleshores es va asseure, i, amagant-se la cara entre les mans, va quedar-se quiet, amb la quietud de la fera engabiada que, farta de lluitar, acaba deixant-se caure rendida, renunciant de mal grat a la llibertat perduda.