United States or Angola ? Vote for the TOP Country of the Week !
Prop de la cabana dels carrabiners hi havia una noia jove recolzada en un pi, amb el mentó apoiat en els genolls i els ulls perduts en l'infinit. En Janet en veure-la va dir-se: -Ja en tindré una més a la colla. Lentament, amb una lentitud trista, van anar arribant la gent de l'art.
Prou que se la faria ell, el dia que s'hi pogués adobar!... El que és aquella no li portaria pas a vendre, en Biel!... Perquè, que l'autor de la feta havia estat en Biel, no en tenia cap dubte: n'hauria posat les mans al foc sense por de cremar-se. Malgrat la seva certesa, hi havia moments en què, rumiant, rumiant, acabava per dir-se que un home sol, en una nit, no podia haver fet tanta feina.
No vull dir que el meu oncle mai no es llevés d'hora, però sempre n'hi passava alguna a darrera hora. La primera cosa que feia, un cop desdejunat, era perdre el seu diari. Nosaltres coneixiem sempre que l'oncle Podger havia perdut quelcom per l'expressió d'estranyesa indignada gue tenia per tot, en general, en aitals ocasions. Mal no se li acudí dir-se a si mateix: «-Sóc un home descuidat.
-Coi de mossa! es digué l'Andreu, parant-se... I aquella silueta tan petita, tan llunyana, semblava que el xuclés... que l'atragués... Coi de mossa!... tornava a fer, sense saber ben bé el què volia dir-se... i com més se la mirava, més el cor se n'hi anava... Però els bous varen passar, varen passar amb son pas sempre ferm, sempre reposat, anant sempre drets a un fi, aquell fi boirós i impenetrable que covava al fons de llurs nines calmes i fondes, i com endut per llur rebolada l'Andreu don
-Dos quarts de tres! ¡Juanín, si no volem no farem res! ¡I avui fóra llàstima, és un bon dia!... Pare i fill van apressar-se sense dir-se un mot; calamarsejava i el fred entrava fins al cor d'En Joanín! Era una matinada sense estels, trista, molt trista, com una faç sense ulls! Matinada muda sense cantúries d'ocells. Matinada d'enyorament i temença.
-Hi és! va dir-se, -est
-El que volen, aquests poca-soltes- semblava dir-se, -és tornar a llur país i contar que han vist aquestes coses; Si per cas jo no els fes justícia, i ells fossin més intel·ligents del que sembla, poden informar-se millor que no pas servint-se d'aquest boig vell del meu amo, que tot ho treu de la Guia. ¿A qui pot interessar, de saber l'alçada d'una torre?
Descrivia semicercles amb la cadireta, girant-se i tombant-se. I al capdavall no pogué estar-se de dir-se a si mateixa, en veu alta i tot: -Déu meu, Déu meu, on posaré la meva cadireta? La comtessa de Nobilfiore havia d'arribar a últims de juliol al castell dels Montrose, a Escòcia.
Ella. -Ola, bé de Déu! La mare. -Ai que bé t'està, aquesta levita! La gent. -Mai dirien qui s'ha casat... Fulano. -Ai, ai! Sí? -Els trobo molt sovint i mai els he vist dir-se una paraula. -Vegi! Què m'arriba a dir! ¡Tan enamorats que estaven! Sembla impossible! -Ai, Senyor! Tot passa, en aquest món! -Ja ho pot ben dir... -Ja té raó... -Oi, que és ben cert!...
Va venir a establir-se aquí amb una vintena de soldats i d'alabarders de la seva colla. Van enfilar-se a aquest penyal, el més alt de la muntanya. Ja ho veuràs demà. Van bastir aquesta torre, i després, per ma fe, van dir-se: -Som els senyors!
Paraula Del Dia
Altres Mirant