United States or Andorra ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els bous, encarcarats sota el jou que aguantava la llança de la carreta, brandaven a compàs ses masses ventrudes, les testes acotades, les gropes anguloses i fermes, onejant sobtadament a cada passa.

Ni un alè movia l'aire ni un grill aixecava el seu cant monòton, els ocells dormien amb el cap sota l'ala, i, només de tant en tant, els bous de Christel, ajaguts a l'ombra de la façana, amb els genolls doblegats sota el ventre, dilataven un bruel solemnial per la vall silenciosa.

Les habitacions eren sota terra: l'obertura és com la d'un pou, però a baix són vastes: hi ha eixides excavades per al bestiar, però les persones davallen amb una escala. Dins aquestes habitacions hi havia cabres, ovelles, bous, aviram i cries de tota mena. El bestiar tot és mantingut dins de fenc. Hi havia també blat, ordi, llegum, i vi d'ordi en vasos.

-Quina calda! digué el vailet, mentre els bous bevien a la pica del costat del pou, rabejant-se en la frescor de l'aigua, tot just pouada...

Molt poca gent va ser feta presonera allí: però s'hi van trobar molts de bous, i d'ases i de bens. D'allí avancen, en set etapes, cinquanta parasangues, a través del país dels Càlibs. És el més bel·licós dels pobles pels quals hom va passar, i calgué arribar a les mans. Portaven cossets de lli fins a sota el ventre, i en comptes de faldars, una espessor de cordes entortolligades.

I sempre acaba dient amb un somrís de desengany: -La justícia, la justícia!... per tot és lo mateix, la justícia!... Ara que vingui un i em prengui un tros de bosc... Vaig per justícia?... hi perdo bous i esquelles!... Li casco un mal cop? doncs a presiri!... La justícia!... Si no la fan a l'altre barri, per aquest no s'estila, la justícia!... I ningú el treu d'aquí.

El vailet, l'Andreu, ja era dret. Arquejant-se endarrera, els ulls abotegats, la cara reinflada, s'estirava, s'estirava tant com podia, mentre en un badall immens exhalava tota la nyonya de la son a l'esvair-se. I els bous, tombant el cap, se'l miraven amb sos ullassos fondos, tristos, remugant pausadament...

Deseguida comparegueren adalerats més i més homes, i s'armaren els palanquis, i vingué el paler amb son parell de bous, i grinyolaren les corrioles, i els llaguts i les llanxes foren hissats amunt, ben amunt, a dalt de les penyes. I tot era moviment i cridòria, i tothom guaitava la mar amb els ulls eixamplats per l'espant.

Diu que tot li toca, que tot li embruta, que tot li fa fàstic i jo em enquimerat, i el noi, aquissat per la jove, m'ha tret; i ara, torna a agafar la carreta, amb els dos bous, el llit, les cadires, la mica de calaixera i cap a un altra casa... On?

Entretant l'Andreu s'havia aturat com els bous que no senten el fibló de l'agullada.