United States or Bolivia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ànsies, noes, que és fresca i pica com un pebreVatua sa mossa boja! Jo cop de pessigar-la: «-Calla, calla! no en vendrem cap!» I ella, sense fer-me cas, amb aquell crit d'Israiel, esbombant que sa sardina picava com un pebre. Com no li vai flocar ses balances pes morros!... Sort que em va donar per riure, que fins ses costures des sac se'm descosien: que si no...

-: de vegades un... -Endemés, , : la caso. Un minyó molt conforme, miri. Treballador i tot lo que vulgui. No és perquè jo ho digui; però; vamos, per ser fuster se coneix que li han donat bona criança. La mossa ja l'anell... ah, , ; n'est

Cega i tot, endevinava sempre els humors de la mossa, i brincava de goig quan estava alegre, i se li agemolia, consirosa, als peus, quan estava trista. Era com si flairés la sort.

-Ha dit que era casat el malalt i que una mossa... un vra bijú , estic que l'ha anomenada!... I tot seguit aqueia dona grossa que s'est

-Guilleemaaa!... Era la veu del seu pare que la cridava des del peu del cingle. A corre-cuita, la mossa es va arranjar com va poder, es va lligar els cabells, es va posar el mocador al cap, i cames ajudeu-me cap al casalot. -On ets anada? No on et fiques... li varen fer el pare i l'àvia en arribant...

A l'Hostalet en vaig veure un i la mossa de l'ermitana em va dir que només costava un vintidós. Però quan el pare va haver esment de la fatlera de la mossa, li va dir amb el to sorrut que acostumava: -No tenim cortos per la sement... i en llançarem per miralls?... -És que jo no us dic pas ara, totseguit... -Doncs, quan? -Quan... poguem vendre el roldó...

Al darrera la mossa, s'enfilava rost amunt, a tall d'avançada dels boscos del comte, un clap d'alzines de brancam retorçat i copa tofuda que, amb tot i llur majestat d'arbres centenaris, semblava que restessin aclofades sota el pes de l'estesa de núvols pesats i atapeïts que anava de llevant a ponent i de tramontana a mitjorn. Una quietud basardosa s'havia fet mestressa dels voltants.

En caure el migdia, la mossa va arribar... l'Andreu la va veure al lluny, molt lluny, com un blancai confós surant a flor dels camps... aviat la va conèixer; men

L'Andreu marxava cantant. -Vós, mare, ¿ja teniu la vinagrella i el sucre roig per a guarir el macat de la mossa? -Jo li som dit que hi aniríeu tot seguit. Sentiu? ¡La gallina ja ha post! I la vella tot seguit marxava com una fura cap al galliner, i amb el desfici d'arreplegar un ou més que amagava en les golfes, no deia ni un mot de la renyina.

Amb tot, un dia, cap a les acaballes de la sega, quan la feina ja afluixava, va passar per davant de la ferreria a entrada de fosc; i, veient la mossa asseguda al pas de la porta, se li va plantar al davant. -Santa nit, Malena. -Ditxosos els ulls! va fet ella en to mig de reny, mig de recança. -La feina: sabes? -Bona excusa , el malalt!... -A ont és, el ferrer? -Que encara et fa por?