United States or Saint Pierre and Miquelon ? Vote for the TOP Country of the Week !
Qne ja no'm coneixeu, pare? LANCELOT Però que no'm reconeixeu, pare? GOBBO Ai! senyor, ting entelada la vista; no us conec, no. LANCELOT Ah! per més clar que hi vegessiu, en bona fe sinó us costava igual de reconèixem; espavilat es el pare que sab qui es el séu propri fill! Vaja, bon vell, vaig a darvos noves del vostre noi; doneume la benedicció pairal.
Amb neguit creixent va reparar que moltes de les llordeses, que descobria dins els altres, no eren sinó reflexos de les que ell duia dintre seu. Costava una mica d'esbrinar-ho.
Això aclarí amb un lluc d'esperança el meu tristíssim desensopiment. Sí, la Verge havia acceptat el pacte piadós. Calia tenir fe: la fe transporta les muntanyes; calia tenir fe i esperar. Per què no un miracle? ¡Semblava tan natural, que el Cel concentrés el seu interès en aquella vida que em costava tants desficis! Començava a clarejar. Ja no plovia.
-Donar-li la seva impulsió, fer-li servar el moviment. -Molt bé: ara els ho vaig a dir. Ho fem bé? -Sí, molt bé; però no s'aturin. -No és pas gaire difícil, sembla- diu l'Emília. -Em creia que costava més. -No: ja veuen que és ben senzill. No han de fer sinó mantenir la impulsió: vet aquí tot el que cal fer. -Entesos- fa la noia. ¿Voldrien donar-me el meu xal vermell, si els plaus?
A la tarda havia vist l'hereu que sortia del camp de dalt, i s'havia sentit recremat per una foguerada que l'havia envermellit fins a les orelles. Justament, aquell camp, que havia estat del Picotí, era un dels que més angúnies li costava. Les gotes de suor que hi havia foses no tenien fi ni mesura. Fins el rengle de noguers que el vorejava a la banda de ponent era obra seva.
En Lluís i jo encara romanguérem una bella estona immòbils, petrificats. A mi em costava de recobrar el respir i, per altra part, no estava pas ben segur que el fugitiu no mudés d'intent i comparegués altra volta. En canvi en Xaneta s'havia tranquil·litzat tot seguit i engegava darrera de l'enemic un seguici de babarotes murriesques per escarnir-lo en sa retirada: simul
L'hora, doncs, no era gens ni mica a propòsit per anar al darrera d'aquella condemnada guatllota, que semblava que tingués pacte fet amb en banyeta: cinc trets li costava ja... i tant campanta, que deia ell.
Allavors encara li llustrejava un xic aquell pel gris; encara no li costava gaire de doblegar les frontices del seu cos... i fins quan el moliner se'n va emprendar, al fer les proves per a la venda, va galopar amb tal aire de despreocupació, que bitllo, bitllo, el bon home va pagar el que li demanaven i se'l va emmenar, ben segur d'haver fet una bona adquisició.