United States or Hungary ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vaig restar desolat en escoltar aquesta professió de fe sanguinària. Tots hem de fer que els nostres instints de justícia no degenerin en sentiments de venjança. Llargues amonestacions em calgué fer a Harris per a conduir-lo a idees més cristianes, i, a la fi, vaig eixir-ne victoriós.

SOLANIO Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant extranya, tant incoherenta com la que aquest goç de juheu mostrava pels carrers: Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva filla fugada ab un cristià! Oh! els meus ducats en mans cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla!

Un de gras, ben plantat, que per aquelles festes majors de tot el pla feia tronar i ploure? -Ah! ? Es fill d'aquell? -No, però ja veurà. No em recordo com se deia i ho tinc al cap de la llengua. Aquell és el que va tenir el plet amb el pare del minyó, vamos; que fins van anar per justícia i tot; que tothom n'anava ple... Que per això al pobre de son pare... Oh, li van fer mil picardies!

Mes, si teniu fe en Déu, si obreu sols per la caritat i per l'esperit de justícia, si vos inspireu sols en els grans exemples de nostra història i en el puríssim amor a nostra terra, que ha infantat les institucions més democràticament cristianes que presenta la història de la civilització, quin dubte que veureu créixer d'una manera consoladora vostre camp, que veureu recular els moderns alarbs, vergonya de nostres temps, i si més no, deixareu ben assaonada la terra per a què els vostres fills puguin recollir-ne els vinents esplets.

És cosa enutjosa que, a l'ensems que la prudència vos aconsella, d'una part, no excedir-vos en l'esforç per no emmalaltir el cor, i quan la justícia, a l'altra orella, vos fa observar: «-Per què ho fas tot tu? Això no és pas un cotxe; ell no és un passatger!», hagueu de sentir aleshores com ell gruny: «-Vejam, què us passa? Haveu perdut els pedals

Vaig escriure tres paràgrafs d'un conte, i me'ls vaig llegir en veu forta. Algunes coses s'han dit, desplaents, dels meus treballs; però res no s'ha escrit encara que pugui fer justicia a aquests paràgrafs. Vaig llençar-los al cistell, i vaig seure tractant de recordar si hi havia cap institució de caritat que proveís pensions per als autors agotats.

Si es vol pendre la justícia per la seva , li costa una pallissa, i si porta la queixa als seus pares, aquests li diuen: -, home! No veus que són petits? Quan l'hereu és gran, diran vostès, se la passa més que els altres germans, perquè li toca tota la moma. Doncs s'equivoquen: quan és gran, és més desgraciat que mai.

Quan veia algun intendent que s'assenyalava per la seva justícia, que millorava el país que regia, i que es feia rendes, no li llevava mai res, sinó que encara li'n donava més: de manera que treballaven de gust i adquirien amb confiança, i per altra banda el que un hagués menjat ho amagava a Cirus. Perquè no es veia que envegés les riqueses clares, però provava de servir-se dels tresors amagats.

Ell ja ho reconeixia, que tal volta abusava un poc del seu poder, però, fillets!, estem en un temps que la justícia costa cara i si no es fa pas així no s'obté res. També reconeixia que era un mal negoci, que obtenir una gla li costaria un roure; ¡però si l'havien picat de l'honor, i ell no era pas home per a deixar-se passar la m

En tractar-se dels manaments de la Llei de Déu, suprimia el sisè com una concessió especial que creia de justícia no sols per al gos, sinó també per a l'amo. En Quimet, amb aquella vida, havia arribat a un grau d'enduriment corporal i espiritual insuperable.