United States or Bahrain ? Vote for the TOP Country of the Week !
Recordo, a propòsit d'això, que les meves vacances a la fi d'una tardor estigueren totalment perdudes per haver cregut el butlletí publicat en el diari de la localitat on ens trobàvem. «Grans ruixades, amb tempesta, són esperades avui», llegíem el dilluns. Així, retiràrem el que cadascú, a proporció, havia posat per a les despeses de l'excursió, i romanguérem tot el dia a casa esperant la pluja.
Deixa'm anar a cercar una vela. Així és que van fer un vaixell amb un diari, i van posar el soldat al mig del vaixell, i ell naveg
Al mateix estrep del tramvia vaig comprar un diari; vaig pujar a la plataforma, i, finalment, vaig asseure'm sense consciència de qui em voltés. Pensava en el diari. Però en anar a obrir-lo, m'atur
Si algun dia agafa un diari tot comprant xacolata o sucre roig, el veureu tot admirat de no trobar en les Reials Ordres el nom del ministre que fa tretze mesos que va caure. Ell potser és l'únic que surt tranquil de casa i es passeja satisfet el dia que corre la nova d'haver-se de dar el cop, perquè no ha parlat amb ningú que l'hi pogués dir.
No vull dir que el meu oncle mai no es llevés d'hora, però sempre n'hi passava alguna a darrera hora. La primera cosa que feia, un cop desdejunat, era perdre el seu diari. Nosaltres coneixiem sempre que l'oncle Podger havia perdut quelcom per l'expressió d'estranyesa indignada gue tenia per tot, en general, en aitals ocasions. Mal no se li acudí dir-se a si mateix: «-Sóc un home descuidat.
La taula estava sembrada de diferents objectes d'ús íntim i diari, cada un dels quals portava l'imprompte de son enyorat senyor.
-No... És una casa fosca, fosca... Perquè el sol toqui a la cadernera l'han de traure al balcò... I el Babo sempre dorm, ves, i les ulleres li cauen sobre el diari...I la Baba sempre crida amb la minyona...I la minyona és bruta: quan ha de tastar l'olla, xarrupa la cullera, i, quan m'entra la llet, porta les mans untades i se les frega amb el davantal, ves...I la Baba les té fredes, fredes, les mans, i quan li faig l'amistat, me dóna un cop als llavis, així, com si no ho volgués...I sí, que ho vol: saps?
-El d'abans d'ahir! responia, massa aclaparat per a poder aixecar la veu, llençant el diari sobre la taula. Hauria estat una novetat si alguna vegada el diari trobat hagués estat el d'ahir; però invariablement era sempre el d'abans d'ahir, excepte els dimars; llavores era el de dissabte.
El senyor Quim pregunta al del seu costat: ¿Què es cert que volen tirar a terra les cases velles de la plaça de l'Angel? -No ho sé perquè no he vist encara el diari; però ja, del modo que van les coses, crec qualsevol disbarat. Altre silenci. L'apotecari pren un pols de tabaco, allarga la capsa als altres y tots ne prenen. -Atxem! -Atxem! -Atxem! -Jesús! -Jesús! -Jesús! I tornen a callar.
Altrement, els vailets els sabia a glòria aquell viatge diari; sobre tot al Pere, el gran... Trobar-se amo del petit convoi, rostos avall, l'envania d'allò més... li feia creure que era ja un home, i un home amb responsabilitats de les grosses. I, cama ací cama all
Paraula Del Dia
Altres Mirant