United States or Uganda ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si, verbi gràcia, al cap de dotze mesos ens trobéssim que ningú s'havia tirat dalt a baix del balcó, o que la gent no es casés ni s'enviudés ni es fes moneda falsa, ni es morís cap metge... encara vaja! Mes ca! res d'això. La bola del món donar
Des del balcó de la meva cambra, obert sobre la plaça del Vi, s'atalaiava un bon tros del carrer de Ciutadans, tota la plaça, la pujada del Pont de Pedra, el pont mateix i, enll
Era un espinguet clar i alegre que es cargolava enlaire, al compàs d'un xic-xec de xinelles per l'acera... A l'obrir el balcó, ja el sol se'n entrava per la meva cambra, escorrent-se a llenques polsoses per les escletxes de les persianes; aquell crit de -la viva! ressonava més clar i més airejat i entre crit i crit, se sentia de tant en tant: -A quant la dóna?... -A sis. -Uix!
Ell ja ho diu: ¡No em falta més que una caseta a fora! I jo ho crec! Veuen?... Perquè el veig molt afectat amb quatre testos que té al balcó.
Acabaré donant una senyal per conèixer el pis en què viu l'americano: detràs dels vidres hi ha transparents pintats amb colors molt vius, i, en la part de fora del balcó, una gàbia amb un lloro. Al voler parlar d'algun assumpto de Barcelona que em donés matèria per omplir les dos columnes del periòdic que avui em toca omplir, he trobat el petit inconvenient de què no en trobava cap.
Però, cosa espaventable, al balcó hi havia En Pepaito en mànegues de camisa fumant un cigar, dibuixant amb son fum la joguinosa aurèola d'una felicitat conjugal i paternal. -Ai, és En Ramon! -Ramon! -exclamaren els altres individus de la família d'En Pepaito. -Ja baixem. -No, no cal! -I ara, Ramon! I, mentrestant, ja baixaven. L'arribada d'En Ramon fou un èxit.
Van lligar el senglar per les potes del darrera i van penjar-lo en el balcó de casa el carnisser de la plaça. Quin rebombori va esclatar! L'Andreu, voltat dels homes que li feien l'amic plens de vanitat, va recordar-se de la Tecla i del seu fill; mir
Un dia n'hi va venir una als ulls que li va fer l'efecte d'una revel·lació. Era un senzill cantar, concebut en aquests termes: A casa hi tinc un balcó que un monarca envejaria... hi ha tres olles amb marduix, cinc testos amb clavellines. Oh, bon Déu, senyor!
Però un dia Donya Mència, del balcó del menjador, veié que el Pasqualet i la Nieves es despedíen donant-se les mans; frunzí les celles i crid
-Si sé manejar-me amb mònita- va dir-se llavors en Pere Perdis, -jo també el podré tenir un jardinet per l'estil d'aquell del cantar, encara que sia més modest, més humil, sense aquella exuberància de clavellines i marduixos que correspon a la gràndaria d'un balcó.
Paraula Del Dia
Altres Mirant