United States or Kuwait ? Vote for the TOP Country of the Week !


El senyor Quim pregunta al del seu costat: ¿Què es cert que volen tirar a terra les cases velles de la plaça de l'Angel? -No ho perquè no he vist encara el diari; però ja, del modo que van les coses, crec qualsevol disbarat. Altre silenci. L'apotecari pren un pols de tabaco, allarga la capsa als altres y tots ne prenen. -Atxem! -Atxem! -Atxem! -Jesús! -Jesús! -Jesús! I tornen a callar.

-Ja és ací l'avi Quim! Ja és ací! Veniu a les ballades! Un jaio amb una barretina de xeixa vermella va pujar dalt d'una pila de caixes que li va posar l'estanquer i començ

L'altre. -Ah! ¡Aquesta escalforeta retorna! Toca un quart de nou. -Senten? diu el senyor Quim. -Avui tot el dia va desballestat. Al Pi toca un quart de nou: jo vaig amb el rellotge de Santa Maria i tinc les vuit i dotze... -Jo vaig i tinc les vuit i tretze. -Jo avanço, perquè tinc les vuit i disset... Crac... crac... crac... tothom tanca el rellotge. La rebotiga queda en silenci.

-Oh! Vostè va dir una veritat com un temple, senyor Quim. -I tal! -Ja ho crec!

El senyor Quim est

-Bona nit, senyor Quim. -Santa nit tinga. -Déu lo guard de mal. -Bona nit i bona hora. -També ens en haurem d'anar- diu el senyor Nofre. -Tan aviat? Així, poc més o menos, se fa i desf

El batlle, després de donar a l'Andreu els diners de consuetud per la mort d'un senglar, va dir: -Ara, que l'avi de can Quim agafi el flabiol i el tamborí; vinguen ballades! El bosser del comú paga! -Vinga!

-El senyor Quim, que s'havia estat amb les mans creuades sobre els genolls, entretenint-se en fer rodar els dits polsers l'un sobre l'altre, pren la paraula molt solemnement i diu: -Jo sempre em recordaré de l'any vint i tres.

Molt sovint de les contribucions, i més sovint, encara, del fred, de la calor y del preu de les accions, del vi y de la carn. Però sempre parlen poc, y cada nit hi ha la tos del senyor Nofre, el xiste de l'apotecari i la frase sentenciosa del senyor Quim. Aquestes tertúlies se van acabant. Els homes d'aquell temps i de ses costums fan el mateix camí que les llumeneres de quatre brocs; passen.

El senyor Quim hi afegeix, amb rialleta de malícia: -Ja ho pot dir. ¡Qui pogués plorar amb els seus ulls! I tots riuen, i l'apotecari riu també y replica: -Home, alguna cosa s'ha de dir per passar el rato.