United States or New Caledonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sis vailets de samarreta blava, esparracats i bruts, estan asseguts en les penyes, deixant penjar les cames nues sobre el mar, que sovint s'estufa i els mulla els peus. Cada un la seva canya i el seu pilotet de cuca de roca, el menjar més agradós als peixets.

Valga que durava poc: de sobte, com si una força colossal l'hagués tallada d'un tom de destral, la muntanya queia en una timba; el bosc desapareixia, la terra tornava blanca i els vailets respiraven llargament a l'aire i a la claror.

Havien passat dos mesos, quan una tarda a l'arribar a l'estació, els vailets de Torre-guillera hi varen trobar al malalt i a la senyora.

Els vailets tot el camí no varen parlar de res més que dels forasters... de lo rics que devien ser... de si el malalt es curaria... de la sort de câl Boscàs... I a casa seva en varen parlar, i l'endem

Des de llavors no passaven vuit dies que els vailets no sabessin alguna cosa dels forasters... sobretot l'Antonet que era el que corria pel poble, mentre en Pere facturava la llet, un dia per vendre ous o aviram, un altre per comprar tabac, fer esmolar les eines i per comprar el que a Torre-guillera s'havia de menester.

Un vol de corbs atravessa l'espai, anant a perdre's a la muntanya, entremig de les parets negroses i esbadellades d'un antic castell. Alguns dels vailets, tot sotjant sotjant llurs guarniments, que assorolla l'onada, s'han endormiscat. Llurs caps cauen sobre el pit. Llurs dits s'afluixen, i amb prou feines aguanten les canyes, que ajauen llurs cimerols en l'aigua.

I duent encara en ses orelles el ressó del pas del tren, amb una estranya depressió de l'esperit, els vailets se'n tornaven cap a Torre-guillera, pels camps vistos de sempre, pensant en terres llunyanes, en el país d'aquella gent que veien passar cada dia, i que devia ser tan diferent del país d'ells -d'aquells erms interminables perduts en la soledat d'un cim.

Altrement, els vailets els sabia a glòria aquell viatge diari; sobre tot al Pere, el gran... Trobar-se amo del petit convoi, rostos avall, l'envania d'allò més... li feia creure que era ja un home, i un home amb responsabilitats de les grosses. I, cama ací cama all

En ser a la plaça, el jutge feia sonar la seva veu de botzina per no atropellar els balladors ni els escamots de vailets que els entrebancaven. En front de la taverna d'en Roig un pagès va atansar-se al jutge. -Gorgals, o Gorgals! ¿voleu escoltar dues paraules? El jutge, posant la m

-Això vindrà. Jo i tothom. Després et diré de quina manera. Ara com ara, la Roseta ensenya a llegir, dos cops a la setmana, als vailets d'una masia, i all