United States or Monaco ? Vote for the TOP Country of the Week !
Agafa la escopeta l'encara al cel i esclaten dos trets, senyal de dissort, i s'encamina cap al gorg tirant altre cop dos trets d'alarma que'ls ecos repetien com si la natura volgués ajudar la veu tètrica d'auxili. Llunyanes, molt llunyanes brollen dues fogaines i després se senten dos trets i més cap enç
La llàntia projecta fantàstiques ombres contra les parets ornamentades de fusta entretallada; a través dels freds passadissos de pedra arriba el ressò de passes llunyanes... Us sembla que algú s'apropa... Després el ressò de les passes s'és afeblit, i un silenci de mort s'estableix: sols sentiu el batre del cor vostre. Nosaltres som criatures de sol; homes i dones amem la llum, la vida.
I duent encara en ses orelles el ressó del pas del tren, amb una estranya depressió de l'esperit, els vailets se'n tornaven cap a Torre-guillera, pels camps vistos de sempre, pensant en terres llunyanes, en el país d'aquella gent que veien passar cada dia, i que devia ser tan diferent del país d'ells -d'aquells erms interminables perduts en la soledat d'un cim.
Una vegada hi havia un convent de gran santedat. Els frares hi duien vida austeríssima. Molta de gent devota hi anava de tota la rodalia, i àdhuc de terres llunyanes, amb delmes, primícies, presentalles i almoines.
-Què sé, jo? El que hi ha de positiu és que el primer dia del mal, al moment que al comte li vé el seu atac, no heu de fer sinó pujar a la torre de senyals, i descubrireu la Pesta Negra, com una taca, entre la boscúria de Tiefenbach i el Nideck. Allí roman tota sola, aclofada. Cada dia s'acosta una mica i els atacs del comte es fan més terribles; un hom diria que la sent venir! De vegades, el primer dia, a les primeres tremolors, em diu: -Gedeon, vé, ella! Jo li sostinc el braç per impedir-li que tremoli; però ell repeteix sempre amb un tartamudeig i els ulls astorats: -Vé! oh! oh! vé!... Aleshores pujo a la torre d'Huc; miro qui-sap-lo temps... ja saps, Fritz, que tinc bon ull. Al capdavall, entre les bromes llunyanes, a mig camí de cel i terra, veig un punt negre. A l'endem
Ones immòbils que s'aplanen i s'esborren dins les bromes llunyanes dels Vosgues; boscúries immenses, llacs, carenes enlluernadores, dibuixant llurs línies alteroses damunt les fondàries blavenques de les valls curulles de neu. Al capdavall de tot això, l'infinit. Quin entusiasme podria arrivar a atényer l'elevació d'un espectacle com aquell! Jo estava tot confús d'admiració.
Paraula Del Dia
Altres Mirant