United States or Grenada ? Vote for the TOP Country of the Week !
Les seves mirades s'amaraven de la meva pavor i les meves de la seva, i ambdós ens esguardàvem amb una intensitat creixent, erts, immòbils. No ens podíem dir res, ni ens calia. Els nostres pensaments se palpaven ells amb ells, esgarrifant-se de trobar-se iguals. No sé quan de temps vàrem romandre en aquest estat.
Ones immòbils que s'aplanen i s'esborren dins les bromes llunyanes dels Vosgues; boscúries immenses, llacs, carenes enlluernadores, dibuixant llurs línies alteroses damunt les fondàries blavenques de les valls curulles de neu. Al capdavall de tot això, l'infinit. Quin entusiasme podria arrivar a atényer l'elevació d'un espectacle com aquell! Jo estava tot confús d'admiració.
En Jani i l'Elena van escorcollar amb llurs mirades receloses la fosca del temple. Immòbils, restaren una estona davant d'aquella solitud. Sense dir-se res, l'Elena, que coneixia tots els recons, va avançar i En Jani la seguí d'esma.
Nit d'hivern amarada del silenci dolorós que entra en el cor i desperta la consciència i l'omple de basarda. Els llavis resten immòbils enyorant les paraules vivificants. Les oïdes són lasses de la quietud superba. Tot sembla que sotgi, tot sembla esperar el vent. ¡El vent que és l'ànima de les nits d'hivern!
Clearc es refugia al seu campament, i tot seguit crida a les armes: ordena als hoplites de romandre amb els escuts davant dels genolls, i ell, seguit dels Tracis i dels genets que tenia el seu campament, que eren més de quaranta, la majoria Tracis, arrenca contra la gent de Menó, talment que aquesta, colpida d'astorament, i el mateix Menó, corren a les armes; d'altres resten immòbils, sense saber què fer.
Erem allí feia una hora, immòbils com a dues estàtues, quan, alçant el cap tot d'una, el baró em va dir: -Senyor, tot això em confón... Veu's aqui la meva mare... de vintisis anys enç
Els cors sagnaven reflorits de l'amor perduda. -Tecla polida!... Tecla bonica!... ¡torno a ésser bo!... estima'm, mira'm! ¡Si no em mires sóc mort! -Andreu! fill meu! ¡dos fills donaria perquè tornessis a ésser bo! va dir la dona abraçant-lo fortament. Després l'Andreu va romandre dret i amb els ulls fits al cel i els llavis immòbils...
-Alabat sia Déu- afegia la vella; i tota pensívola va anar a cercar el Rector que es passejava lentament entre les mongeteres del seu hortet, resant amb recolliment les matines d'aquell dia. -Bons dies... entreu... entreu... va dir el Rector amb veu dolça i paternal. Tots restaren immòbils. -Passeu... passeu, com si fossiu a casa vostra.
Paraula Del Dia