United States or Curaçao ? Vote for the TOP Country of the Week !
Al cap d'alguns minuts d'espera, una llinterna va aparèixer dins les pregonies de la volta, estellant les tenebres, i mostrant-nos, dins l'aureola que formava, un homenet geperut, de barba groga, ample d'espatlles, i abrigat de pells com un gat. Us hauria semblat que era, en mig de les vastes ombres, algun gnom que travessés un somni dels Nibelungs.
Després, convingueren de no girar a mirar-se mai, per ignorar on anaven, i apressats van allunyar-se entre les soques dels arbres i llurs ombres misterioses.
Son pare, expansiu en tot, se mostrava excessivament reservat encara no es tocava un punt que pogués referir-se a les relacions personals amb el jove Montbrió. Amb prou pena havia notat la noia que les úniques ombres que entelaven la recobrada beatitud de son progenitor, s'originaven de tals converses.
Haurieu dit que era una escena d'assassinat! Tot allò que la terror pugui tenir de més hòrrid, de més espaordidor, no m'hauria ferit com la representació muda d'un acte semblant. La vella va corre-hi a son torn, tot desplegant el sac. Les cortines van agitar-se encara, les ombres en bateren les parets. Però encara va haver-hi una cosa més horrible.
Silenciosos, com nens enfurrunyats, els ocells han deixat llurs cants; tan sols se sent el crit planyívol de la polla d'aigua trencant la calma religiosa expandida sobre les aigües llit mortuori on el jorn expirant fa el seu darrer sospir. De la negra profunditat dels boscos, de cada marge, sorgeix l'exèrcit dels esperits de la nit: les ombres grises.
Els pagesos l'oïen escruixits, uns pocs l'animaven amb riallades i assentiments; però el corbo sabia que, quan se n'anirien a casa llur, mirarien amb desconfiança les vagaroses ombres dels fondals. El corbo era el darrer a eixir de la taverna.
I passaven els dies, com passen les ombres dels núvols per damunt les congestes enlluernadores. I cada nit atribava, amb tot un naixement d'estrelles, un escampall de silenci i un esclat de misteris per En Joanín.
Al cap-al-tart el vent parà; una cortina de pluja fina, menuda, glaçada, omplí de cap a cap la immensa plana... I l'endemà, al tornar-hi, la vaig trobar ja estesa sota un cel esblaimat, sense colors, sense ombres, grandiosa en sa calma freda, cobejant silenciosament l'encís dels dies tristos, l'anyorament del sol. Va néixer, com qui diu, sense fer-ne cas.
Totes tres estaven a la vista. Vagarejaven majestuosament, amb les trompes a frec d'aigua i les bombes mig enclotades als núyols. Semblava que no tinguessin relleu: eren com pintures, com ombres estranyament retallades en mig de la claror migrada d'aquell dia malaltís.
Cada dia, a l'hora baixa, mentre les ombres s'anaven ensenyorint de les clotades i estenent-se rostos amunt, solia encaboriar-se amb la mateixa cosa.