United States or France ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ella repeteix, amb una veu tremolosa i baixeta com un sospir: -L'hai gordat per tu, Garet: el vôs? -Conxos! exclama el minyó agafant el clavell. I ja no pot dir res més: no ha trobat cap altra paraula per a expressar la seva sorpresa, el seu agraïment, la seva felicitat i la seva amor. Ennuegat pel plor, besa el clavell i l'omple d'una rosada de llàgrimes.

Llavors Hierònim d'Elis, el més vell dels capitans de Pròxenos, comença de parlar així: -Generals i capitans, en vista de les circumstàncies presents, ens ha semblat bo de reunir-vos i de convocar-vos, per pendre, si podem, un bon determini. Parla- digué -també tu, Xenofont, repeteix el que ens has dit a nosaltres.

Si, home, repeteix lo sant, vos ne recordaréu si feu memoria. Era quan esmorsavau. Com he trigat tant, potser molt be que vos ne haguéu oblidat. Era un blanch; de llana fina y llarga. Ah! si, ja 'm recorda; pero travallant me 'n so distret. Potser deu ser per aquí, encara que no l' he vist mes desde llavoras.

I en Melrosada, que tampoc hi ha estat mai, repeteix, també commogut: -Itàlia! Itàlia! En Víctor diu, dolçament, a en Melrosada: -Allò és la terra per a vostè! Com fruïria! I en Melrosada respon: -No me'n parli, no me'n parli! Tantes coses volem, que no podrem aconseguir mai! Itàlia és un dels meus somnis daurats; però què s'hi ha de fer!...

Aquesta escena se repeteix moltes vegades. Dia de parada La gent. -Ara ve el general! ¡Ara ve el general! Ella. - que t'estimo... i tu? La mare. -Noia: ¿no és veritat que el general s'asembla al oncle Ponet? ... , senyora. La mare. -M'ha agradat molt, aquesta parada. Ells dos a un temps. -A mi també. Són en una tertúlia quíria. L'amo de la casa llegeix el diari i fa cigarrillos de paper.

Vostè ho ha dit: com que no necessita, fondos, no vol explotar els boscos què puguin servir de puntal a un hereu tronat. Aquesta història es repeteix sovint.

En sentir això, els soldats exclamen amb un gran aldarull, que ha parlat . Un altre repeteix les mateixes paraules, i després d'ell tots els presents. Llavors Quirísof s'aixeca i parla així: -Tinc per amic, companys, Anaxíbios, que s'escau en aquest moment a ésser cap d'un estol. Si m'envieu a ell, espero tornar amb les trirrems i els bastiments de transport que calen per dur-nos.

-Doncs ara- continua -repeteix a Seutes el que vaig respondre't a Calcedònia. -De primer vas respondre que l'exèrcit anava a passar a Bizanci, i que per això no calia pagar res ni a tu ni a ningú; que si tu travessaves, te n'aniries; i així va ser, tal com havies dit. ¿I què et vaig dir- torna Xenofont -quan vingueres a Selíbria?