United States or Malawi ? Vote for the TOP Country of the Week !
De l'estesa dels camps se n'alçava la verdor de les hortes, plenes de pardals tritllejant en l'aire de la tarda; de l'una a l'altra, l'aigua -la primera que trobaven! s'estenia remorejant suaument pels reguerots; les masies sovintejaven, voltades de feixucs pallers que semblava que dormissin un son profund, i arreu colles d'homes treballant pels camps, donaven als vailets, acostumats als erms i a les soledats de Torre-guillera, l'impressió d'una gran gentada, vivint tranquila i feliç en mig d'una gran riquesa.
Cap d'ells féu un sol moviment... com en somnis varen sentir que l'euga se'ls enduia en un gran salt... que galopava... galopava com si se'ls emportés per l'aire... Quan varen tornar en si, pels seus costats els erms de Torre-guillera s'esllanguien avall en suau pendent... -Tu... que l' hats vist?... Oi que era ei ?... va dir en Pere amb veu molt baixa.
Havien passat dos mesos, quan una tarda a l'arribar a l'estació, els vailets de Torre-guillera hi varen trobar al malalt i a la senyora.
I duent encara en ses orelles el ressó del pas del tren, amb una estranya depressió de l'esperit, els vailets se'n tornaven cap a Torre-guillera, pels camps vistos de sempre, pensant en terres llunyanes, en el país d'aquella gent que veien passar cada dia, i que devia ser tan diferent del país d'ells -d'aquells erms interminables perduts en la soledat d'un cim.
Un dia de primavera, al parar-se el tren, els vailets de Torre-guillera varen veure que s'obria la portella d'un cotxe... cuita-corrents s'hi varen posar al davant. El quefe -l'amo del trenc s'hi va acostar de seguida i fent grans reverències, qued
Sols de tant en tant els arribaven veus esmortuïdes de que si el malalt anava per bé, de que si aquella gent era una gent estranya, amb un urc que ni el Rei els era bon mosso... Mes els vailets no en feien ja cabal, i de Torre-guillera a Vilavella i amunt altra vegada, anaven seguint la seva vida llisa, un dia darrera l'altre i tots iguals.
Els vailets de Torre-guillera, en Pere i l'Antonet, baixaven cada tarda a Vilavella, cosa de portar la llet a l'estació per a embarcar-la cap a Barcelona, en l'últim tren: carregaven després les llaunes buides que hi havien arribat al de quarts de cinc, i se n'entornaven cap amunt.
A cada revolta veien la Torre-guillera més petita i més llunyana, més emboirada en la blavor del cim, mentre ells s'enfonsaven fins a arribar a un indret on més negres i rúfols es tornaven els boscos, que s'abraçaven d'un cantó a l'altre per sobre del camí, les fondalades més sobtades, tota la terra més atormentada. Eren els Boscassos.
Paraula Del Dia
Altres Mirant