United States or Saint Barthélemy ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si ell podia llençar-se allí baix, quin domini hauria damunt el pensament de la humanitat vulgar i desconeixedora dels misteris! Però quina fondària tant paorosa! quina foscúria tant freda! Son esperit, torturat per les emocions de la glòria, aviat va trobar en aquell gorg una causa de noves afliccions. Feia vuit nits que anaven al gorg i encara no havia saltat.
Se sentí una remor propera de fulles i branques rompudes i d'entre els arbres que vorejaven el gorg sortiren dos braços que enlairaven un infant blanc, escotorit i rodanxó que plorava amb vigoria! -Quel!... Mira!... és un noi!... i té llengua!...
En Joan va seguir-lo atiat pel desig de rebre una impressió de bellesa en aquell lloc on les aigües, nit i dia, pentinen les herbes pregones i poleixen les pedres que arrenca la pluja de les muntanyes pròximes. Ja hi són, al gorg Blau. El pastor camina endavant, separant les mates que li esgarrapen les calces de vellut apedaçades i llardoses.
En Quel vagava en la nit com una fera folla. Ara trobava un clot on s'enfonsava, ara un munt on entropessava; després, una teranyina li pessigollava la cara i una branca el sobtava omplint-li la cara d'esgarrinxades. I el gorg era paorós. En ses aigües tèrboles s'emmirallava la celístia i la llentia d'aigua semblava més atapeïda i llefiscosa. Aquell pobre home pass
Damunt d'una roca el pastor va agafar-lo, com un morent. Anava ressolant, ressolant i tenyint de sang l'aigua misteriosa del gorg Blau. -Necessitat! Necessitat! correu! veniu! El moliner ho ha sentit. Surt a la finestra i sent els crits de part del gorg.
I, mentre en Biel s'entaforava boscos amunt a tota pressa, muntava del gorg una gran remor de xapoteig, barrejada amb una tirallonga de blasfèmies. L'endem
Agafa la escopeta l'encara al cel i esclaten dos trets, senyal de dissort, i s'encamina cap al gorg tirant altre cop dos trets d'alarma que'ls ecos repetien com si la natura volgués ajudar la veu tètrica d'auxili. Llunyanes, molt llunyanes brollen dues fogaines i després se senten dos trets i més cap enç
Encara el cos d'en Jan no acabava de tallar les aigües del gorg, esbocinant-les en cent mil esquitxos, que ja els altres dos galifardeus, que havien restat a poques passes, varen abraonar-se a en Biel com dos mastins. Però, malgrat ser dos contra un, la serenitat d'en Biel va vèncer a llur embriaguesa, i en un dir Jesús varen davallar a fer companyia a en Jan.
Ara ell se'n donava compte entre aquella natura feréstega, i sentint una mena d'atracció sinistra envers el gorg, que ell tenia al cap, com aquelles sonates que sols conseguí d'executar després de nits senceres d'estudi i de una preocupació constant, gairebé malaltissa. -Avui... o saltaré o me'n vaig!
Avui lluu al cel un trocet de lluna. Els núvols passen amb lentitud davant la claror d'argent. El pastor i en Joan ja són dalt de la roca i dos ocells han fugit, en deixondir-se amb la remor de les passes. -Miri bé com salto jo, sap? L'aigua sorolla i les roques són xarbotades. -Ben bé de cap, i al mig del gorg... sap?
Paraula Del Dia
Altres Mirant