United States or Armenia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si abans era coratjosa, va esdevenir poruga i gusarapa; si abans no reculava davant de les tenebres, ara s'esgarrifava a la sola pensada de travessar a sol-caient les soledats del bosc; si abans semblava créixer en acostar-se a un perill, tremolava ara com una fulla malaltissa a la més llunyana remor que la sobtés.

Al vestíbul hi trobaren a donya Dolors, que es desféu en iguals demostracions. Sa figura esllanguida i sa cara demacrada i malaltissa, afectaren extraordinàriament el jove, ja prou arrepentit d'haver retardat tant un auxili que poc abans hauria sigut relativament més fàcil que ara.

I, agullonat per aquell dubte, el nen semblava la imatge de la tristesa i s'aflaquia i s'esblaimava de rostre fins a esporuguir el seu pare, que veia renaixer en ell la infantesa malaltissa de la Malena.

Mai més no ha tornat a l'encontrada. Al cap d'alguns dies la gent no es recorden ni de que al món hagi estat. Sols la Fineta, que ha esdevingut malaltissa, hi pensa; a voltes, amb esborronament: hi pensa amb esborronament i... és estrany!... amb certa mena de compassió i enyorança. A l'hora dels crepuscles, quan est

L'aspirant a llogater . -Limfàtic, me sembla... , limfàtic. L'amo de casa . -Aveiam, tregui's la levita. L'aspirant a llogater . -Què diu, ara? L'amo de casa . -, home: faci el que li dic. Això és de molta importància per mi... ¡Què caramba! No vui tenir gent malaltissa a casa meva.

Bevia sentint tota la delícia malaltissa del degenerat que es dona als sentits i volent gaudir tots els matisos de la sensibilitat. Bevia un got depressa, un altre a glops, poc a poc, retenint el vi una bella estona en sa boca ardenta de maldat. Després el vi se acabava i ella se quedava dormida amb la pensa tèrbola.

Ara ell se'n donava compte entre aquella natura feréstega, i sentint una mena d'atracció sinistra envers el gorg, que ell tenia al cap, com aquelles sonates que sols conseguí d'executar després de nits senceres d'estudi i de una preocupació constant, gairebé malaltissa. -Avui... o saltaré o me'n vaig!

I l'ombra del pla, va esbarrellar-se tota... les tenebres s'esvaïren en un immens agombolament de boires esblaimades que voltaven, voltaven entre masses d'ombres i llenques de clarors platejades, tot en mig d'un silenci ple d'una vida de somni, esfillagarsada i malaltissa, mentre l'etern tritlleig dels grills s'estenia a flor de terra, com una capa de frescor que omplís d'ample a ample la immensa rodona de la planura estesa...