United States or Curaçao ? Vote for the TOP Country of the Week !


En dir jo aquelles paraules, va semblar que tota la seva sang refluïa envers el cor; va esdevenir blanca com un marbre, i sos ulls blaus, tan grans, mirant els meus de fit a fit, hom diria que volien llegir en el fons de la meva ànima. -És possible?... barbotejà. -Me'n responeu amb la vostra honor... ¿és veritat, senyor?... -, senyora, amb la meva honor...

Al cap d'una mica, la meva atenció era atreta per un home que, amb un vestit i una gorra exactament iguals a la gorra i al vestit que portava jo, manejava la perxa dins una barca. Era novici en l'art, ben segur, i la seva manera d'obrar era molt interessant. No se sabia el que anava a esdevenir cada vegada que ficava la perxa a l'aigua: ni ell tampoc, no ho sabia.

Després, més enllà, un immens mosaic de camps llaurats, de fencs, de rostolls, d'aulets i de rouredes, esfumant-se, esfumant-se... fins a esdevenir, a l'horitzó, una franja grisenca on flotaven vagaroses tintes de cobalt i rosa. I els masos, pobles i viles de la Selva espurnejaven el conjunt de brills somorts de nacre: perles fines sobre setí.

Alliberada de la tortura que l'acorava, va esdevenir resolta, ardida i serena, i, agafant l'agullada, va punxar els bous, i amb una veu rejovenida va fer: ¡arri, menuets, que ja som a fira!

George: El porc i el card . Per què ho pregunteu? Harris: -No és pas el mateix nom? George: -Què voleu dir? Harris: -Tanmateix és ben curiós. Una aventura ben semblant va esdevenir al meu pare en un cert hostal. Li havia sentit contar qui sap les vegades, i pensava si les dues aventures haurien passat en el mateix lloc.

De vegades penso si els Sants del Cel no sentiran la continua serenor com una càrrega pesant. A mi, el viure d'infinita felicitat, ininterromput per una sola nota de contrast, em faria esdevenir boig. Suposo que sóc una estranya mena d'home: de vegades ni jo mateix m'arribo a entendre; hi ha moments que jo mateix m'avorreixo.

Per últim, quan va perdre tota esperança de ser mare, va esdevenir macilenta i trista, passejant d'un cap a l'altre d'estatge la seva tristor, feinejant silenciosa pel corral i la cuina quan en Biel era fora, esforçant-se per semblar alegre i riallera quan en Biel era a casa.

A la fi, l'Andreu, més serè, arraulit rera del metge i alliberat de sa mirada, va esdevenir coratjós i cerc

Aleshores, jo, al meu torn, vaig esdevenir greu, i vaig trobar lluminosos tots els objectes; les figures eixien de l'ombra per a esguardar-me de més prop: n'hi havia de joves i de velles, de belles i de lletges, però totes em semblaren bones, benvolents i tendres. A les més joves, però, mos ulls les atreien del cap estant de la taula i canviàvem plegats llargues mirades totes plenes de simpatia.

A l'escola, els infants feren tantes bocades d'ell i de Joe, i els lliuraren amb l'esguard una admiració tan eloqüent, que els dos herois no trigaren a esdevenir insufriblement enravents. Començaren de dir llurs aventures als oïdors famolencs... però només començaren: no era cosa que probablement tingués una fi, havent-hi imaginacions com les llurs per a proveir el material.