United States or Panama ? Vote for the TOP Country of the Week !
Al cap d'una hora ella torna al menjador amb una bata de color crema, pentinada, perfumada, polida de cap a peus; les perles volten la seva gorja. A mesura que el dia avança, la satisfacció domina les petites causes d'enuig. L'Adelaida no arriba a la cordialitat (perquè la cordialitat li és inaccessible), però parla sense reticències, amb estil pla i natural. En Lluci
-Primerament hi ha la corona de sis branques, d'or, amb quatre diamants molt grans a cada branca, i la creu al damunt. -Sí... això hi és. -I després hi ha l'espasa, l'espasa formidable, d'agafall d'or. -És veritat! -I la copa d'or, amb perles blanques, rogenques i grogues. -Sí... sí... tot això hi és! M'en recordo: la meva espasa, la meva corona.
Les lleixes i el rasteller li feien l'efecte d'una lluminària: pots, xicres, ansats i tupins hi fulguraven amb perles brilladores, i el rest dels plats era un joc d'arestes de llum com aquell amb què els pintors solen nimbar les testes glorioses.
El palau del Rei de la Mar rau a l'indret més pregon. Ses parets són de coral, i les llargues finestres punxegudes de l'ambre més clar; però el sostre és fet de petxines que s'obren i es tanquen amb l'ondulació de l'aigua. Això és d'un bell efecte, perquè hi ha perles resplendents a l'interior de cada cLosca, cada una de les quals seria l'orgull de la corona d'una reina.
¿Va ser la comparança de llur pobresa amb els rics tresors de la Catedral, el que va temptar-los?... ¿Va ser que un dels tres, inclinat per naturalesa al lladronici, va encomanar als altres la podridura de la seva ànima?... ¿Va ser que tots a la una varen sentir-se encegats per la temptació?... El company d'en Biel no ho sabia: només es recordava d'una nit en què, embriac de desigs mai sentits fins aleshores i amb el cervell enterbolit per l'aiguardent begut havent sopat, ajudava amb totes les forces els seus companys en la tasca d'arrencar diamants i perles i maragdes de la custòdia d'or, que era la millor gala i el més preat tresor de l'església.
I, estant en aquesta brega, va adonar-se que, d'un dels punys d'en Temme penjava enfora, formant baga, un enfilall de perles; i això i la nuesa del pescadoret li revelaren de cop i volta, com si la llegís en un llibre obert, la història del present malastre.
Tots li endreçaren preguntes, i ell no sabia contestar-ne quasi cap, perquè no es recordava gairebé de res. Finalment, en Bonosi va agafar-li el puny d'on penjava l'enfilall de perles, i va preguntar- li: -Què ès, això? ¿ D'on has tret aquest collaret? -Es collaret! exclam
Paraula Del Dia