United States or Togo ? Vote for the TOP Country of the Week !
És veritat? Doncs, així- continuà, veient que don Eudald assentia, -creur
Odila féu un somriure tot marrit, i continuà: -De vegades succeïa que en arribar jo de les meves sorolloses corregudes interrompia amb una topada al passeig silenciós de la meva mare. Ella s'aturava aleshores, baixava els ulls i, veint-me a sos peus, es decantava lentament i em besava el front amb un somriure estantís; després s'aixecava per a continuar la seva via i la seva tristesa interrompudes. Més tard, senyor, quan he volgut cercar dins la meva ànima la recordança dels primers anys, aquella dona alta i pàl·lida, m'ha aparegut com la imatge de la dolor. Veu's-la aquí- féu ella, tot assenyalant-me amb la m
" II.-Assemblea dels soldats i preparatius per a la marxa. " III.-Partença dels grecs. Són perseguits. " IV.-Continua la marxa dels grecs, perseguits per Tissafernes. " V.-Arribada a la muntanya dels Carducs. CAP. I.-Arribada al país dels Carducs. Primeres dificultats. " II.-Presa de l'altura i marxa a través de la serra. " III.-Pas del Centrites. " IV.-Marxa per l'Armènia. " V.-La neu.
-Què li sembla que sóc jo? continuà. ¿Un col·leccionista de sabates? ¿Per què li sembla que tinc la botiga? Per fer salut? ¿Potser pensa que estic enamorat de les sabates i no puc desfer-me d'un parell? Li sembla que les tínc ací per mirar-les? ¿Vol dir, que no n'hi ha prou? ¿On es pensa ésser vostè?
A mi em va venir a la punta de la llengua una oració laudatòria de la senyora Buxareu, però vaig creure més convenient callar: el meu elogi hauria desfet la sincera solemnitat del moment. En Víctor continuà: -Vosté no sap el que vaig patir. Però una tarda, fent esforços sobrehumans, li vaig dir: «-Maria de la Mercè: l'estimo». I, miri, jo em pensava que ella no se n'havia adonat, que aquestes paraules la sorpendrien. Doncs tot al contrari escolt
De vegades penso si els Sants del Cel no sentiran la continua serenor com una càrrega pesant. A mi, el viure d'infinita felicitat, ininterromput per una sola nota de contrast, em faria esdevenir boig. Suposo que sóc una estranya mena d'home: de vegades ni jo mateix m'arribo a entendre; hi ha moments que jo mateix m'avorreixo.
Nosaltres, doncs- continua -farem un sacrifici; vosaltres, per la vostra banda, prepareu-vos a combatre com mai, perquè l'enemic s'ha refet de valent.
Veient que en Pascal feia cas omís de son parlament, continuà: -I, ben mirat, era el millor determini que podíeu fer. Dem
Al cap d'un o dos minuts, el comte, que la mirava amb ulls suplicants, continuà: -Odila, no vols fer la felicitat del teu pare? Déu meu! no et demano sinó una esperança, no t'assenyalo cap època precisa. No vui posar cap destorb a la teva elecció. Anirem a la Cort; all
Ni un so: hom hauria sentit caure una agulla. El silenci continuà: el mestre cercava en aquesta i aquella cara senyals de culpabilitat. -Benjamí Rogers: heu esquinçat aquest llibre? Una negativa. Una altra pausa. -Josep Harper: i vós?
Paraula Del Dia
Altres Mirant