United States or Hong Kong ? Vote for the TOP Country of the Week !


Havent mirat de la meva finestra estant, que donava al parc del Schlossgarten, vaig veure com els grans plàtans deixaven caure d'una a una llurs fulles mortes pels viaranys deserts, i com la boira estenia el seu nuvolar grisenc damunt el Rin.

Tenia els ulls fixos sobre l'estàtua, i va dir, bruscament: -Ja que parlem d'estàtues, a mi em crida l'atenció el molt que s'assembla l'una estàtua a l'altra. -No hi puc estar d'acord- digué Harris. -Els quadres potser : hi ha quadres molt semblants; però a les estàtues sempre hi ha quelcom que les diferència. Suposem aquella que ens havem mirat abans d'entrar a la sala de concerts.

-Filleta... respongué la senyora J., que era molt més vella i de posat maternal; -no s'espanti. El portaren ací fa cosa d'una hora, i ben cert que ni me l'he mirat. És a dintre, i em sembla que no es prengueren ni el treball de treure-li les sabates. Perquè vostè es tranquil·litzi, el baixarem entre totes dues, i el portarem a casa seva sense que ningú del món se n'adoni.

Això era una bella cosa. Valia la pena de ser pirata, ben mirat.

Em limito al francés, per ésser aquest l'únic idioma que nosaltres intentem sempre de fer apendre al jovent. Que un noi anglès parlés alemany, no fóra mirat com a patriòtic. Mai no he comprès per què perdem el temps volent ensenyar francès amb aquest mètode.

En Víctor ha sortit a la finestra de la seva cambra en mànigues de camisa, ha mirat fixament protegint la vista amb el palmell de la , i ha exclamat, ple de joia: -És un lloro! Aquest esdeveniment, tan fora del vulgar, ha electritzat les ànimes. Els nens volen agafar el lloro, costi el que costi. Tota la família s'ha situat al peu de l'eucaliptus.

Ben mirat, volia i dolia, en Biel: volia perquè estimava, dolia perquè, malgrat el seu braó i la seva fam de treball, s'esgarrifava davant la pensada que qualsevol dia se li estronqués la sort. Quin daltabaix, aleshores! Desgraciat ell, desgraciat tothom: la Malena, el vell Costa, els fills que poguessin venir...

Visca com a fera qui no sàpiga compadèixer com a home; sia mirat com pedra insensible qui siga tan dur d'entranyes que no hagi sentit ressonar amb condol de morts els crits d'aflicció de sos semblants. Home de cor és aquell a qui se li encomanen les llàgrimes de penes que no el fereixen de dret a dret, sinó que sols per la força de la seva reflexió el toquen.

Al cap i a la fi, ¿què eren els desenganys passats i les penes suportades als primers temps, si es comparaven amb el benestar d'ara i les felicitats que li prometia l'esdevenidor?... Ben mirat, res.

I mentre tots convenien en que, mirat des del punt de vista utilitari en què s'ho mirava l'oncle Serra, era una veritat monumental que la literatura, sia d'història, sia d'imaginació, cap profit immediat i tangible podia arribar a produir, es va alçar un senyor entre la concurrència, dient amb vivesa i aplom: -Doncs, per a mi tot això es fals, i no hi ha concepte més equivocat que aquest que aquí es sosté... Per lo menys jo ho puc dir tot al revés, fundant-me en la meva història.