United States or Japan ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Feliça va desfer-se en plors i singlots, no se sap si tocada al cor per lo patètic del parlament o si assustada per la invasió que es veia en perspectiva.

Veient que en Pascal feia cas omís de son parlament, continuà: -I, ben mirat, era el millor determini que podíeu fer. Dem

Heu's ací perquè fóra bo que de tant en tant caigués a Londres algun petit flagell, per a desembarassar la ciutat dels homes de lleis i del Parlament.

Fou un gran cop, aquest! Només un cop l'any gosaren fer cantar l'ocell, i amb prou feines; però aleshores el mestre de música feia un petit parlament, servint-se de totes les paraules més difícils. deia que era tan bo com sempre, i la seva dita tenia fe.

Molt més tard, Reading sembla haver estat escollit com un indret a propòsit per arrecerar-s'hi quan els assumptes no presenten a Londres gaire bon caient. Sempre que una calamitat flagel·la Westminster, el Parlament es replega ràpidament a Reading. El 1625 els tribunals de justícia van seguir-lo i tota la cúria hi sojornà.

I, dit això, estenc el senyal de la creu del front al pit i d'espatlla a espatlla. Llavors, la Xucladora, que se m'havia estat mirant de fit a fit i bocabadada durant el meu parlament, cau, rebotent de cap a la roca amb un soroll que em fa escruixir. I tot em sembla fosc, i fujo... fujo. LLIBRE III

Llavors Xenofont s'aixeca, revestit per a la guerra amb la més bella armadura que havia pogut, convençut que si li donaven la victòria els déus, el més bell agenç convenia al vencedor, i que, si calia morir, era llei que, havent-se cregut a ell mateix digne de les més belles armes, revestit d'elles havia de trobar la seva fi; i comença així el seu parlament: -El perjuri dels bàrbars i la perfídia de què us parla Cleanor, els coneixeu , jo crec.

A l'hora oportuna el senyor Jones féu son petit parlament, en el qual regraciava la vídua per l'honor que els feia, a ell i a sos fills; però digué que hi havia una altra persona, la modèstia de la qual...

La Rosó, que era força càndida, s'ho empassava de tan bona fe, que algunes vegades, mentre el narrador explicava les gallardies d'algun de sos personatges imaginaris, interrompia el parlament per preguntar, amb la més natural curiositat: -Que l'hauríeu conegut, vós, l'avi? Aquestes narracions s'emportaven bona part de la vetlla.

Havia començat el seu parlament amb to humil; però s'havia enardit per graus, i acab