United States or Western Sahara ? Vote for the TOP Country of the Week !


«Fou en una vileta camperola», digué la Lluna «Vaig veure-ho l'any passat, però tant se val, perquè ho vaig veure d'una manera ben precisa. Aquesta nit he llegit el que en deien els diaris, però la història no hi és de molt tan intel·ligible. Un ensinistrador d'óssos seia al taulell d'una taverna, tot menjant el seu sopar. El seu ós era lligat a la part de fora, més enll

-Un instant, senyors, un instant- vaig dir a Sperver i al monter amic seu; -abans que tot, voldria saber d'on ve la Pesta Negra. Sperver em va mirar, tot esverat. -Oh! va fer, -Déu ho sab! -! ¿a quina època precisa arriba a l'envista del Nideck? -Ja t'ho he dit: vuit dies abans de Nadal, cada any. -I quan de temps hi roman? -De quinze dies a tres setmanes.

Al cap d'un o dos minuts, el comte, que la mirava amb ulls suplicants, continuà: -Odila, no vols fer la felicitat del teu pare? Déu meu! no et demano sinó una esperança, no t'assenyalo cap època precisa. No vui posar cap destorb a la teva elecció. Anirem a la Cort; all

Ve-li ací el seu camí, ben clarament marcat: «Nur für Fussganger»; i, si vol seguir el meu consell, vagi per aquí, car no és permès d'aturar-se i dubtar. -Però si no és de cap manera la direcció que m'és precisa! -És la direcció que és precís que li sigui precisa. I vam separar-nos. Allí seu, amb cura de no tacar la fusta amb el fang de les seves sabates.

Era aquesta la precisa pregunta que esqueia a un policia alemany. Jo vaig respondre, amb clara ironia, que, malgrat avergonyir-me de la meva ignorància, la veritat era que no coneixia els gats, estranys en absolut per a mi. Vaig oferir que, si la policia arreplegava tots els gats del veïnat perquè pogués veure'ls, jo els reconeixeria per llur miol.

Vénen a cobrar-te tots els rebuts, a fer-te mil preguntes imbècils, o simplement a seure una estona, com si no hi hagués cap cosa important a fer. Recorda't de les Bonet: sempre ens han visitat a dos quarts de nou, l'hora precisa de sopar. I la nostra cosina, la Rosa, que s'ha presentat tota la vida a l'instant matemàtic d'entaular-nos?... Aquesta exacta al·lusió fa riure l'Angelina.