United States or Martinique ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però els mariners no podien entendre les paraules: així és que es pensaven que allò era la veu de la tempesta; ni era per a ells de veure aquell paradís del fons de la mar, perquè, en enfonsar-se el vaixell, s'ofegaven i només llurs despulles podien arribar al palau de la mar.

Vaig voler fer-li entendre com no era possible. Així pensava aconhortar-la, però ella, ben al contrari, va exclamar tota espaordida: ¡Ens negarem, i aquest ser

VIOLA Si jo us estimés ab el foc ab que us estima ell, ab les angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria avenirme al vostre refús ni el podria entendre mai. OLIVIA Què farieu, doncs?

Si només se li haguessin fet visibles els pensaments imatjats de la gent, aquells pensaments, que ja en essència tenen forma i color, el cas li hauria semblat més natural i de bon entendre.

Ara no es pensin que avui és el primer dia que me n'adono de la misèria i fragilitat humanes, sinó que ve recordar-se'n en l'ocasió present. L'home és esclau de ses idees i ses idees són esclaves dels fets o successos. No si m'explico. Ja veuran, deixin-me dir i m'entendran tot seguit. Endemés vostès per no entendre les coses! De què parlem tres mesos ha? Del còlera.

OLIVIA. Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la meva voluntat ha deixat aquí aquest anell; tornali y digali que no'l vui. Fesli entendre que no dongui cap esperança al séu amo; no vui res d'ell. Si aquest jove vol passar per aquí demà, jo li explicaré els motius que tinc pera obrar així. Cuita, Malvolí. MALVOLÍ Est

En aquest punt, la dameta Lilí, que, cansada d'escoltar sense entendre quasi res, s'havia anat despacientant, despleg

Jo entenc bastant l'escocès que cal per a estar al tant de la moderna literatura anglesa; però entendre l'escocès vulgar, pronunciat amb accent eslau i ornamentat de frases alemanyes, esdevé una lluita impossible per a la intel·ligència. De primer antuvi hom tenia la idea que aquell guia s'ofegava de l'esforç de parlar. D'un moment a l'altre esperàvem que morís als nostres braços.

La mare, ignorant del que passava, tan tost ella girava l'esquena, no podia entendre de que li venia el canvi de geni a la infantoneta. Sempre havia sigut dolça i pacífica, xerraireta i alegre.

A mesura que passava el temps ens hi anàvem acostumant, i deixàrem el pensament, que fèiem de bon principi, d'estendre'l a terra i descordar-li la roba. Arribàrem a entendre part del que deia, i llavors descobrírem la seva segona falta.