United States or Guernsey ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ara l'encontrada és deserta i boscosa. Els camins s'han enherbat i les roderes s'hi són esborrades. No hi transita ningú sinó molt de lluny en lluny. El sol hi guaita dies i dies i mesos sense descobrir-hi figura humana, i el vespre s'hi deixa caure en mig d'una quietud mortal.

I en aquell ambient va aparèixer una ombra, una figura boirosa, interessant... una dama gentil, colorida d'unes entonacions fines i simpàtiques, foses dins una grisor harmoniosa.

Passava hores i més hores al trencall de l'aigua. Era, segurament, la primera figura que el sol, en eixir, descobria sobre les roques o els sorrals de la costa, i la darrera que la seva mirada paternal abandonava en aponentar-se.

: aquesta figura groguenca, plena de vigor i de bonhomia, tenia el privilegi d'alegrar Kobus més que cap altra d'Huneburg, i, tot seguit que el veia de lluny en el carrer, el cridava amb veu de nas, imitant el gest i la veu del vell rabí: -Ei! ei! vell jueu de mala mena! Com anem? Vina, que et faré tastar el meu kirschenwasser.

La principal vergonya de Dresde és encara, d'aleshores, a l'entorn de la figura d'August el Fortel pecador», com sempre l'anomenava Carlyle), del qual diu la veu del poble que turment

Tot seguit un pas feixuc féu cruixir l'escala, mentre, el recaptador tornava a asseure's, i un minyonàs de brusa blava, amb un gran feltre negre, va entrar. Sa figura llarga, ossosa i groga, semblava impassible. S'atur

L'Angeleta seguia les parades riallera i formosa i jove, esguardada de lluny per en Ció que s'amagava darrera la figura patriarcal del vell Patllari, temerós que li coneguessin que sentia el rosec de la recança d'enç

Per qui vulgui fer objecte d'especial estudi la figura de Joan Cristi

De noia, mai no entengué l'art d'abillar-se; d'esposa, es desprèn d'aquelles robes i s'embolcalla amb qualsevol cosa estranya que troba casualment per la casa, segons la impressió que produeix. Una figura que sovint podria ésser la de Juno, i una fesomia que sembla de vegades la d'un àngel curull de salut, ella fa de manera de fer-ho malbé.

Llavors la mossa es va enretirar una mica, i la figura es va tornar a reflectir. ¡Quin plaer més voluptuós sentia la xicota en aquells moments! El mirall no era pas tan clar ni transparent com la lluna de cristall que somniava, però era més gran, molt més gran. S'hi veia tota, fins a mig cos, i no es cansava de mirar-se.