United States or Cambodia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ai! Aquí el dimoni em va parar un llaç. Un dia -eren devers hora de nona, vaig sortir fora de la cova; el sol era encara massa fort i vaig tornar a entrar. De prompte veig davant meu un vel blanc. Cóm així? ¿En l'esquivitat de tan aspre solitud, un vel? I creient que era un vel de veres, i oblidant-me, miserable pecador, de fer el senyal de la creu (ja que el senyal de la creu esbrava tots els esforços de l'enemic i romp sa trama astuta) me vaig acalar i vaig entrar el vel a la cova. ¡Mai tal cosa hagués fet; L'endemà, al mateix lloc i a la mateixa hora vaig veure dues sabates de dona. Malanat de mi! Ni amb això i tot vaig sospitar engany infernal i collint les sabates, les entrí a la cova i les posí devora el vel blanc. Al terç dia el dimoni, en forma de dona bellíssima, vestida amb vestiments preciosos, era allà, dreta. ¡Miserable de mi! Ni així i tot vaig caure en que allò podia ésser un parany libidinós. Tampoc me vaig senyar i creient de debò que era una dona li vaig dir: «D'on ets vinguda? ¿Qui t'ha menada a aquesta esquiva soledat?» Ella tot d'una es pos
Les oques, amb llur cridòria incivil i amb llur aspecte de peixateres enfarinades han aigualit una mica la força del seu soliloqui. Don Gaspar pensa: -Ella és com les oques; ella és barroera i sense comprensió, com aquests vils animals! Però què dius, pecador? No, no: la venjança mai! Ella no és com les oques!
La principal vergonya de Dresde és encara, d'aleshores, a l'entorn de la figura d'August el Fort («el pecador», com sempre l'anomenava Carlyle), del qual diu la veu del poble que turment
Llavors jo, miserable pecador Teòfil i mos dos germans Sergi i Higini, cap cli i genoll a terra, humilment adoràrem els incomprensibles camins de Déu.
Y, pausadament caminant, dret al confessionari va dirigirse. Ja l' esperava lo facineròs agenollat y compungit. Lo llech va séures' y l' altre comensá la confessiò de sas culpas. De que vos acuséu, pecador? De tal y tal y tal pecat responia Farriol. Bah! no es pas gayre! feya 'l llech. ¿Y de que mes?
Llavors, jo, miserable pecador Teòfil vaig dir a mos dos germans Sergi i Higini: ¿Voleu creure, germans amics, que m'és vinguda idea de pelegrinar en nom de Déu tot el temps que de vida em resta, i d'arribar all
I el pecador, oblidant tot el que l'enrondava, afamat de consol, assedegat de pau, va acabar de relliscar pel pendent del marge, va caure de genolls, i bo i amagant la testa entre els plecs de la sotana del sacerdot, va exclamar, en un gemec de desfogament: -Sí, pare! Encamellat al cim de la mula, i amb en Biel per mosso de peu, davallava mossèn Esteve, rostos avall, cap a la plana.
Paraula Del Dia
Altres Mirant