United States or Russia ? Vote for the TOP Country of the Week !
És un barceloní que fa cara de viure al carrer del Bruch. És un home discret, suau. No ha donat mai cap empenta per a pujar a una plataforma de tramvia; mai no ha fet el bót amb la seva muller. S'asseu. Es treu les ulleres, i en frega el vidre. Es treu el rellotge, mira l'hora i en frega el vidre.
-Mare de Déu, ¡quin tràfec hi ha en aquesta casa! -Mira, Munda, agafa el plumero i passa'l una mica per aquests mobles, que estan que s'hi pot escriure. Miquela, vés a escombrar l'escala i frega els poms amb una mica de blanc d'Espanya. Ai, tinc un cap com un bou! -Mare, ¿em deixa anar al terrat a fer volar l'estel? -Vés all
L'home, tot passejant, passa ben arrimat per la parella, s'hi frega perquè s'adonin d'ell, i tan fort ho fa, que la més prima aixeca el cap. -Jo ho sabré. Elles s'estan a sota d'un palco. Si? Ell que lloga el palco i se n'hi entra sense fer remor, i escolta per darrera, a veure si la coneix per la veu.
L'ocell no té ganes de moure's: sembla que s'hi trobi com el peix a l'aigua. Amb el bec es frega les potes i les ales, i canta i crida com un desesperat.
S'assenta amb la satisfacció de l'home que se sent superior; es despulla amb tota calma i amb certa solemnitat pròpia d'un acte tant important en la seva vida, s'entreté el ratet de rúbrica per dessuar-se i amb un mètode i una parsimònia admirables, es frega amb arena les aixelles i es mulla el cap.
-No... És una casa fosca, fosca... Perquè el sol toqui a la cadernera l'han de traure al balcò... I el Babo sempre dorm, ves, i les ulleres li cauen sobre el diari...I la Baba sempre crida amb la minyona...I la minyona és bruta: quan ha de tastar l'olla, xarrupa la cullera, i, quan m'entra la llet, porta les mans untades i se les frega amb el davantal, ves...I la Baba les té fredes, fredes, les mans, i quan li faig l'amistat, me dóna un cop als llavis, així, com si no ho volgués...I sí, que ho vol: saps?
El gat em respon allargant la cua, dreta com un parallamps, arqueja el llom i frega els seus narius contra els meus pantalons: es respira bona cordialitat, bona pau. Quan Montmorency té un encontre semblant, tot el carrer ha de saber-ho, i en deu segons mou un escàndol més que sobrat per commoure tota la vila.
És aficionat a parlar mal dels usurers; però, quan averigua que el gènero que ell ven escasseja en la plaça, l'augmenta de preu, i es frega les mans amb molta sal i garbo, dient: -Ara, qui en vulgui, se far
Paraula Del Dia
Altres Mirant