United States or Gambia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Oidà, sort que n'hi hagi! contestava ella rient, i anava agafant la roba del cove, peça darrera peça; ben mullada la estirava a la banca, prenia el sabó i vinga fregar-la, vinga fregar-la ... i semblava que la roba es reinflés, tota ella s'omplia d'un formigueig de bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell barbolleig, s'obria una bambolla grossa... plena... on s'enmirallaven un moment el blau del cel, el verd dels arbres... tot petit, més petit que una ungla, -esclatava i es fonia tot.

Digueu a la minyona que oregi la roba per mor de les arnes. Les claus de l'armari gran són a la tauleta petita, i en una repisa de la sala hi ha la del rellotge. Per dar-li corda es dóna la volta, no cap al recó, sinó cap a la finestra del quarto de la dida. Quan vos vinga , envieu-nos la capsa de la noia per fer filoja, i fiqueu-hi dos parells d'estrenyacaps, que són al calaix de baix. -E.

Un cop l'home al camp i la petita Agneta vestida, ella la Madrona, passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram, a buscar la roba bruta; se'n anava a la bassa del Rec i hala, cop de picador va, cop de picador ve, fins a deixar-la com una patena.

L'Andreu va tornar capjup a casa com si tornés del fossar després de soterrar-hi la Tecla. La Tecla ja és a ciutat vestida de dida. Porta una roba neta, nova, planxada i encartronada, amb uns llaços immensos a l'esquena i tot un davasall de monedes d'argent de totes mides que li volten el coll i li torturen les orelles. És una dida teatral. Una apoteosi de dida admirada i mimada per tothom.

A mesura que passava el temps ens hi anàvem acostumant, i deixàrem el pensament, que fèiem de bon principi, d'estendre'l a terra i descordar-li la roba. Arribàrem a entendre part del que deia, i llavors descobrírem la seva segona falta.

Vint minuts després s'hauria pogut veure tres persones seguides d'un gos, amb llastimós posat, pujant furtivament de l'hotel del Cigne cap a l'estació d'el camí de ferro. Anaven vestides de la següent manera, ni elegant ni adequada: sabates negres de cuiro, brutes; roba de franel·la, pròpia per a remar, molt bruta; barrets de feltre marró, excessivament tacats; abrics mullats; paraigües.

I, quan vàrem haver pujat a un tossalet, s'homo ens va cridar des de sa llaurada: «-Hi teniu una hora! Hi teniu una hora!...» Mireu si en sabia, de matar puces. -I que no va errar-ho d'un cort de rellotge. Vatua! Vàrem arribar a Pedra-Ferral amb es peix cuit i sa roba muiada. I, tot d'una, sento que aquesta desvergonyida m'allarga un espinguet de trompeta: «-Sardines!... Sardina de Blanes!

La Madrona s'havia quedat sola; tenia un nus a la gola, aquella collita que veia trossejar al seu davant, era la única esperança per l'hivern... la del blat se l'havia enduta la seca... aquesta la robava el vent... Cent vegades havia estat a punt de plorar però les ratxes li arrebassaven la roba dels coves, li revolcaven per terra i mentre davant d'ella s'aterrava la vida del demà, tenia de corre a collir aquelles peces, que volaven del seu costat, gonflades, com grans ocellots blancs i que collia de terra tacades d'un polsim vermell, com amarades de sang...

S'aixecava de bon matí com els aucells de bosc, i no es cansava de treballar, ara xacutant en el coixí, ara rentant roba en el safaretx, ara netejant i endreçant les coses de la cuina.

-I dôs, Pelat! tu sempre amb el ruc a coll. -, mira, em manen, i crec com un anyell! -A tu et botzinen perquè treballes i a mi em fan treballar traient-me de casa! -, mira! jo ja veig, ¡tu si que vas trencar el plat més bonic! ¡la vas ben esgarrar no casant-te amb mi! I tot per un punt! ¡i els punts només són per la roba i les is!