United States or Portugal ? Vote for the TOP Country of the Week !
El nostre parer era de remar per a variar del remolc. I digué Harris: -La millor combinació ser
Vam remar fins a perdre de vista la vila, i després, trobant al davant nostre una llarga extensió d'aigua sobre la qual bufava un vent de tempesta, pensàvem que havia arribat el moment de començar les nostres operacions.
Ara, quan s'ha de remar a contracorrent en els braços del riu prop les rescloses, ja m'he avesat a deixar-ho fer als altres. Passàrem per davant de Walton, relativament important per tractar-se d'una vila riberenca. Com s'esdevé amb totes les poblacions semblants, Walton és banyada pel riu únicament de la punta dels peus.
Al cap de cinc minuts vaig pensar que devíem ésser ben a prop de la porta de la resclosa, i vaig tombar-me per a veure si efectivament era així. Érem sota la passera: exactament al mateix lloc on havia començat a remar. Els meus companys reien amb les mans al ventre. M'havia fet un tip de suar per a deixar, al capdavall, la barca enganxada a la passera.
Al terç dia que navegaven, aparegué'ls una illa petita dins el migjorn. Tan tost com els monjos la veieren, començaren a remar fortament per arribar-hi. I quan ja hi eren prop, Sant Brandan, compadit del greu afany, els va dir: -Fills, no us vulgueu així fatigar ni els vostres membres cansar, que prou lassitud sofríreu des de que ens eixírem del monestir.
Veure dos novicis assajar de pendre el compàs tots junts, és la cosa més divertida. Bow no pot anar a compàs de Stroke , el qual, segons diu el primer, «té una manera de remar, impossible». Stroke s'indigna i diu que fa tot el que pot per adaptar-se a la curta capacitat de Bow. Bow és picat, i prega a Stroke de no capficar-se per ell i aplicar els grans ressorts del seu cervell a donar el compàs posible. -Fora que canviem de lloc... afegeix amb la idea que el canvi establir
-És molt endins de la cova? Fa tres o quatre dies que moc els puntals, ara; però no puc caminar més d'una milla, Tom: o, si més no, aquest és el meu parer. -Hi ha unes cinc milles, fins allí, pel camí que tothom pendria, fora de mi; però hi ha una drecera d'allò més curta que ningú la sap, fora de mi. Huck, us hi portaré en un bot. Jo remaré fins allà, i tornaré a remar fins aquí, jo tot sol.
A l'hora de dinar muntàrem el nostre sopluig, i el mantinguérem tota la tarda, deixant lliure, al davant, un petit espai per a poder remar i mirar cap enfora. Així férem nou milles, i en ésser nit arribàrem Day's Lock.
En Carxofa punyia els rems i es disposava a remar, mentre deia, amb escruixidora convicció: -Sota d'aquest n'hi trobaria set sostres més. -Set sostres! -Set sostres, i després més gorga. -Més gorga! -Més gorga, i encara més sostres.
Vaig posar-me a remar vigorosament. Passàrem el pont, i vaig preguntar a la meva cosineta si veia la resclosa. -No, que no la veig! -Oh! vaig dir només, i vaig seguir remant. Al cap de cinc minuts li pregava que tornés a mirar. -No, no hi ha res. No veig cap dels senyals indicadors d'una resclosa. -Però... ¿ja esteu ben segura que la sabríeu conèixer, una resclosa, si la vèieu?
Paraula Del Dia
Altres Mirant