United States or Luxembourg ? Vote for the TOP Country of the Week !
Fou en una d'aquelles sortides que fèiem a la caiguda de la tarda. Endavant anaven els quatre nens, la Lluïseta, la Maria de la Mercè, una mainadera, i altres persones grans i petites que no són del cas. La cosa més natural hauria estat que jo donés conversa a la Lluïseta.
A mesura que passava el temps ens hi anàvem acostumant, i deixàrem el pensament, que fèiem de bon principi, d'estendre'l a terra i descordar-li la roba. Arribàrem a entendre part del que deia, i llavors descobrírem la seva segona falta.
-Ja m'ho pensava, que ho pendries així... -Mes de cop se dolcificà. -Nosaltres ho fèiem per un ben fer... Mes, si t'ha de trastornar... I, tornant-lo a reprendre la recança, acab
Ai! et juro que hauria dat un any de vida per no haver-m'hi trobat embolicada. Fins que hem estat al carrer no he entès ben bé el que fèiem. De seguida m'ha agafat una angúnia i una vergonya!
Les estrelles parpellejaven en la profunda blavor del cel. Les vèiem guspirejar entre les branques, pel cim dels laberíntics passadissos humits i frescals, formats de brucs i arboços, embaumats de la flaire subtil dels tomanyins i sajulides. I barranquejàvem molt, pujàvem sense pendre alè, ens apressàvem de valent, i sempre fèiem tard.
El que més va estranyar-me fou l'evident costum que tant el cotxer com el cavall tenien d'aquell mètode de baixar la muntanya. Potser pensaven que així fèiem el camí més aviat. No m'hauria sorprès gaire si el cotxer ens hagués proposat d'anar també nosaltres rodolant amb cavalls i cotxe fins al capdavall de la muntanya.
Hi corríem, hi fèiem tombarelles, hi, jugàvem a pedralta o a sotet, hi cercàvem petxines... A voltes ens entreteníem a fer enfellonir la mar insultant-la i tirant-li sorrades. ¡Mira, com s'estufa, la vella reganyosa!... Veus?... ¿Sents, com ronca? Apa, aquí, berra!
I, amb un moment, tot era disposat per a rebre'l. Jo agafava el governall, Harris i George seien al meu costat i la barca seguia lliscant pel bell mig del corrent. El xiulet començava a fer-se sentir, i nosaltres romaniem impassibles. A un centenar de metres prop de nosaltres el xiulet del vapor rabiava, i els passatgers es tombaven per adjectivar-nos, però mai no en fèiem cas.
Semblava la planura blanca una vasta estesa de manà; menjàrem a plaer i a bastament de la pastura mel·líflua. Fins llavors érem anats fora camí. Aquí trobàrem un bell camí pla i, caient en terra, fèiem gràcies a Déu qui l'havia estès davant nosaltres i al cap darrer posava a lloc pla els peus fadigats. DE LA TENOR DE VIDA DE SANT MACARI I COM ELS REBÉ l SOPÀ AMB ELLS.
Paraula Del Dia
Altres Mirant