United States or Guam ? Vote for the TOP Country of the Week !
I quina dona tant cofinera! estem bé a casa amb aquestes batolles! -Andreu- va cridar la Tecla com un esfinx que es desvetllés d'un sommi ¡Sento el marranxo que gruny, ves que la parriana l'haur
-Mira, Tecla: no vull que vagis més al mercat; vas molt cansada i primer ets tu i el bordegàs- deia l'Andreu amorosament. -Bé, doncs; de què menjareu? exclamava la Bel tota rancuniosa i engelosida -tot va tan bé! en bona fe... aniràs a vendre, perquè jo ho mano! -Dôs no hi anir
¡Tu vés a fer la manilla i si guanyes pagarem el senyor Celestí! va dir-li la Tecla amb una fredor aterradora.
L'Andreu feia via apressat cap a la primera casa d'aquella contrada cridant de tant en tant com si salmegés el ritual de l'alegria ubriagant, refulgent! -Ja és meu, Tecla polida! bonic meu! ¡filló del pare! rovelló meu! Ja sóc un altre!
L'Andreu que tornava ablanit pels planys de les pagesies no tenia coratge per a res i es veia isolat sense la mirada salvadora de la Tecla, que el volia sentir sense fer-li cap mena d'indicació. I el silenci es féu cruel; tots sentien els batecs de llurs cors. El gos es gratava la cuixa amb les dents. El nen dormia amb la boqueta oberta i el respir d'àngel.
Fou el pas d'un llampec, però la Tecla sempre més recordar
Plorava amb els ulls i somreia amb els llavis i la seva ànima sentia tota la delícia d'una deu d'alegria abundosa que sobtadament l'amarava. La Tecla tornava a ésser seva, el mirava amorosa, va abraçar-lo. L'ànima salvadora de la muller l'emparava, i per altra part, son cor, era trossejat per la punyida cruel de veure el seu fill sense vida.
-Estic al cel -deia la Tecla : no em dóna cap amoïno, mateix que criatura no tingués...
L'Andreu estava corprès per la nit d'hivern. Volia tomar a casa seva i la paüra li serrava el pas. La Tecla havia tornat de ciutat amb aquell mateix silenci del dia del comiat. Tot venint el recader va assabentar-la de la vida que va fer l'Andreu, i ella en veure'l va sentir aquell mateix mutisme com aquella matinada de blancor hivernal. L'Andreu temerós va mirar-la embadalit, va trobar-la més formosa i no gos
L'Andreu era un home que s'adaptava tot seguit a l'ambient que el voltava; al costat de la Tecla, ben aviat esdevingué un treballador desficiós d'assolir tota la joia que donava la terra ben treballada i tot el goig de veure's lloat i amoixat per aquella dona formosa i plena d'encant i joventut.
Paraula Del Dia
Altres Mirant