United States or Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aleshores la vida del pobre minyó fou com una mena de rondalla. Li passaren les aventures més extraordinàries. Li posaren un vestit clar i brut, a ratlletes petites; l'encabiren al tren, li parlaren en castellà; arrib

Espantadas las pobres pagesas li tiraren rochs pera ferla fugir, mes com no la sapiguessen tocar y en ellas la por anès creixent, se posaren á corre cap á Tortosa ahont trobant los seus marits los hi contaren lo que acabava de passarloshi.

Aleshores la gent, decantada a llur voltant, es posaren a riure, i l'altre anabaptista, exclamà: -Christel, en què penses?... ¿Et creus que les noies necessiten apendre'n, de valsar?... ¿Et penses que això no els de natural? Ah, ah, ah!

Tots els cortesans el posaren com un drap brut, i digueren que era un ocell ingratíssim. -Però tenim el millor ocell- digueren. I després l'artificial hagué de tornar a cantar, i aquesta fou la vegada trenta-quatrena que sentiren la mateixa melodia; però encara no la sabien del tot, perquè era tan difícil!

Aleshores es posaren a cridar fort, per fer aturar el pillet; però aquest estava massa enfeinat amb el seu cavall, per escoltar-los, i aviat se'l va perdre de vista. Parlant amb sinceritat, no podria dir que em dolgués, la dissort d'aquells joves. Ultra els perills a que s'exposen, són la desesperació i l'entrebanc per a totes les altres embarcacions que poden ensopegar-se amb ells.

Els mariners se posaren a la feina, i no vaig trigar a compendre l'oportunitat amb què s'era feta. La tramuntana havia caigut, i el garbí, que havia agombolat ses forces per domenyar-la, entr

Al matí, quan els infants es llevaren, posaren el soldat de plom damunt el marc de la finestra; i, no pas si fou per obra del follet o d'una ratxada de vent, el fet és que de cop i volta la finestra s'obrí d'una revolada, i el soldat caigué de cap, del tercer pis en avall.

I mentre el recaptador apretava el fermall de la corretja, de cop i volta segadors i espigolers que se'n tornaven a casa després del treball, es posaren a cantar la vella cançó: Quan penso en l'estimada! El silenci de la nit era gran, però sembl

Fritz havia perdut la partida; Hâan tustant-li l'espatlla, digué, tot joiós: -En saps la prima, Kobus, en saps la prima! Només cal que una altra vegada vagis amb compte a no enfonsar el cel, per la banda de Landau. S'assegueren, aleshores, en mànegues de camisa, al volt de la tauleta rovellada. Es posaren a la tasca.

Aleshores, molts es posaren a riure. Tot seguit Kobus, alçant la grossa testa, els cabells de la qual s'embarbesclaven com si haguessin estat vivents, exclam