United States or Falkland Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora Buxareu en digueren a l'alçada d'un campanar, i els nens els trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot això, com és natural, es deia en veu baixa, i la família Buxareu seguia aparentment en un lloc d'honor. En Víctor va adonar-se'n, i procur
-No us apar que és una bella peça de tela? digueren tots dos estafes, mostrant i explicant el bell mostrejat, les belles colors, que era impossible de veure, perquè no existien.
Aleshores aquells joves s'aixecaren i digueren: -Vostès no han sentit mai a Herr Slossen Boschen cantar la seva gran cançó còmica alemanya! Aquest digne Herr havia arribat en aquell moment, i s'havia instal·lat directament al menjador. Cap de nosaltres l'havia mai sentit. Els joves afegíren: -És la cançó més divertida que s'ha escrit.
I mentre feien camí, veieren un gran aucell, molt lleig de veure, el qual ha nom grif. Semblant era que vengués de lluny, contra la nau, i rabiós, que pareixia que els volgués devorar. Havia nom grif per ço com era meitat aucell i meitat bèstia. Tenia la boca oberta i els ulls oberts, i bufava. D'on, els monjos a l'abad amb gran temor digueren: -Pare, com ho farem, que semblant nos és que ve una mala bèstia alada per devorar-nos? L'abad els diu: No hajau temor de res. Déu ens ser
Aquella nit, a dos quarts de deu, Tom i Sid foren enviats al llit com de costum. Digueren les pregàries, i Sid aviat hagué trencat el son. Tom jeia tot despert i vigilava amb neguitosa impaciència. Quan li sembl
Miréu, pare Salvador, havem tingut molt bona pesca y, tal com os ho hem promes, vos portem la tunyina mes grossa digueren ells. Be, be, fills meus, va respondre lo pare, jo me n' alegro molt y vos ne dono tantas mercés. Y fent acceptaciò del peix que dos mariners li duyan, se tombá per anarsen.
»La germana gran digué que temia que no portaven els vestits adients per a la feina. »-Oh, aniran prou bé, digué ell, tot xiroi; -arremangueu-vos-els. »I els hi féu fer. Els hi digué que tot allò era la meitat de la gràcia en un picnic. Elles digueren que era molt interessant. »Ara que ho penso amb calma, era aquell jove tan obtús com ens pensàvem? O potser... no, impossible!
Comprengueren que en Quimet tenia una mala peça al teler, com se sol dir. Compadits, intentaren endur-se-l'en a casa del seu germà. -Què vols, del poble? li digueren els traginers rodejant-lo afectuosos. -Pas res. Aneu-vos-en, si teniu pressa. -Qui es cuidar
-Aquest és exactament el meu parer- digueren tots. I el mestre de música aconseguí el permís de mostrar l'ocell al públic el pròxim diumenge. També ells havien de sentir-lo, digué l'emperador. Després tots digueren: -Oh! i estengueren llurs índexs enlaire i mogueren llurs caps.
A la fi ella no pogué comportar per més temps el seu secret: així és que el digué a una de les seves germanes, i d'aquesta aviat el saberen les altres, però ningú més, llevat d'una o dues donzelles més de la mar que només ho digueren a les amigues més cares.
Paraula Del Dia
Altres Mirant