United States or Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aleshores Herr Slossen Boschen s'aixecà, invectivant-nos terriblement. Per la col·lecció de lletanies alemanyes que ens adreç

Es veia que la cançó no tenia res de còmica. Referia com una mossa de les muntanyes de Hartz havia donat la seva vida per tal de salvar l'ànima del seu promès. Després de la mort, es retroben en la regió etèria les dues ànimes. La darrera estrofa descriu com el promès menysprea i refusa l'ànima de la que per ell va sacrificar-se, i marxa amb un altre esperit. No estic gaire segur dels detalls, però fixament que es tractava d'una gran tristor. Herr Boschen ens digué que havia fet sentir a l'emperador d'Alémanya aquesta cançó, i que el sobir

Aleshores aquells joves s'aixecaren i digueren: -Vostès no han sentit mai a Herr Slossen Boschen cantar la seva gran cançó còmica alemanya! Aquest digne Herr havia arribat en aquell moment, i s'havia instal·lat directament al menjador. Cap de nosaltres l'havia mai sentit. Els joves afegíren: -És la cançó més divertida que s'ha escrit.

Davant aquestes explicacions expressàrem el nostre viu desig d'escoltar aquell estrany ocell i poder judicar . Els joves anaren a fer la petició a Herr Slossen Boschen. Probablement fou satisfet del requeriment que li portaven, car vingué tot seguit i seié al piano sense dir una sola paraula. -Oh!

Es divertiran d'allò més! ¡Riuran de debò! deien amb veu baixa els joves, travessant el saló per pendre lloc modestament darrera el professor. Herr Slossen Boschen s'acompanyava ell mateix. El preludi no feia pressentir una cançó còmica, certament: era d'un to brillant, ple d'ànima, i ens va posar la carn de gallina. -És el mètode alemany ens dèiem nosaltres. I ens disposàvem a la fruició.