United States or Svalbard and Jan Mayen ? Vote for the TOP Country of the Week !
A la darrera estrofa, l'artista es sobrepass
Hi ha una pausa al final de cada estrofa, fins que el president comença la immediata, Com que tots els alemanys estudien de cant i tenen bones veus, l'efecte és sempre magnífic. Malgrat que la forma qe cantar recordi a un hom els himnes de l'Esglèsia, la lletra de les cançons canvia aquesta impressió.
Es veia que la cançó no tenia res de còmica. Referia com una mossa de les muntanyes de Hartz havia donat la seva vida per tal de salvar l'ànima del seu promès. Després de la mort, es retroben en la regió etèria les dues ànimes. La darrera estrofa descriu com el promès menysprea i refusa l'ànima de la que per ell va sacrificar-se, i marxa amb un altre esperit. No estic gaire segur dels detalls, però sé fixament que es tractava d'una gran tristor. Herr Boschen ens digué que havia fet sentir a l'emperador d'Alémanya aquesta cançó, i que el sobir
Vostès, senyoretes, posin-se aquí, que ho veuran bé. I tu, estrofa! Que tal? t'agrada? pregunta al vell encara no hi acaba de ficar el nas. -Me sembla igual al de l'any passat. -Fuig home, no diguis això! Mira't aquell lluny dels miralls: era a l'esquerra i ara el tens a la dreta. El país nevat no hi era. -Tens raó. M'agrada! Est
-Oh! i li va bé... perquè tota ella és espontaneïtat, improvització, do de natura... Escriu estrofa sobre estrofa sense el més minim esforç, sense treball, sense pena... ¿Vos recordeu que ja ho dic al llibre: igual que les hi dictessin d'un altre món superior? -Sí, sí... murmurava Obdúlia amb complaença distreta.
Paraula Del Dia
Altres Mirant