United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !
Això us vinc a dir jo, admirades amigues. Als concerts hi anem alguns a sentir música i d'altres hi van a festejar. Ambdues coses són finíssimes moixaines de l'esperit.
Abans que ell se n'anés, doncs, -com ne tenia, és clar, el dret i el deure, havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gràcia. Ésser esplèndid una sola vegada, a ell, que era senyoret, no li costaria gaire.
De seguida les dues verges madures han sentit la necessitat d'informar-se recíprocament de llur estat i condicions personals. Poc ha restat per dir. S'han separat amb la fermança que serien amigues. Al cap de vuit dies es pot dir que ho són. Les circumstàncies ajuden. Resulten d'edats parelles. Són solteres definitives. Són veïnes: quatre passes només les separen.
A la fi ella no pogué comportar per més temps el seu secret: així és que el digué a una de les seves germanes, i d'aquesta aviat el saberen les altres, però ningú més, llevat d'una o dues donzelles més de la mar que només ho digueren a les amigues més cares.
Ses Imatges tan velles, amigues de tothom, anaven caient entre terratrèmols esfereïdors i cruiximents terribles; fins els morts del cementiri foren descolgats per les canonades i els ossos anàven pels aires amb les estelles de les caixes i aquella sentor de temple que reviscolava l'ànima, era esvaïda per la fumera pestilenta de la guerra i la fetor de la mort! I vingué la nit i amb la nit la pau.
El saló és gairebé ple. Les dues germanes troben aviat dues colles, que els ofereixen seient. L'Adelaida, com és de llei, resta instal·lada entre les senyores casades; l'Eulàlia entre cinc amigues que no arriben a disset anys: cadascuna al seu lloc. El pianista, jovencell ros que s'engreixa a mesura que avança l'estiu, es posa a tocar el preludi d'una cançoneta francesa.
En sentir aquestes paraules els soldats s'estranyen de què pugui ser, i l'exhorten a parlar; i ell comença de bell nou: -Sabeu, jo crec, que hi havia a les muntanyes unes fortaleses bàrbares, amigues dels cerasuntins, d'on alguns habitants davallaven i venien a vendre'ns bestiar i altres coses que tenien.
Així parla Clearc; Tissafernes respon: -Sí, estic content, Clearc, de sentir de tu paraules tan entenimentades; pensant d'aquesta manera, si meditaves contra mi alguna cosa de mal, em sembla que series tan mal intencionat envers tu mateix com envers mi. Però perquè estiguis ben segur que no tindríeu raó de malfiar-vos ni del Rei ni de mí, escolta pel teu cantó: Si volíem perdre'us, ¿et sembla que ens mancaria prou cavalleria o infanteria o armes per estar en condicions de fer-vos dany, sense córrer per la nostra banda cap perill? Els terrenys propis per atacar-vos ens mancarien, et sembla? I aqueixes planures tan grans que ens són amigues i que amb tant de fatic travesseu, i aqueixes serralades que veieu davant i que haveu de passar, per ventura no podem, ocupant-les per endavant, fervos-les impracticables i aqueixos rius tan nombrosos, al pas dels quals podem regular ¿quants de vosaltres ens abellir
Paraula Del Dia
Altres Mirant