United States or Guadeloupe ? Vote for the TOP Country of the Week !
Veuse aqui que un dia se li presentá un noyet ros com un fil d' or que, portan una bola á la ma, Sant Cristofol ja l' havia vist venir de lluny. Quan es aprop del riu lo noy se detura y diu al sant que se 'l guayta ab bona cara: Podriau, passarme bon home, á l' altra banda del riu? Si puch? responguè mortificat Cristófol.
No parli més. Ai, fill del meu cor! Ai, murris!... Miri que això clama al cel. Això no ha d'acabar així. Anem, anem: correm-hi tots... I en vol, de gent, cap a ca la ciutat? Pel carrer la gent: -A on aneu? Què hi ha? -A ca la ciutat... Han mort un noi de cinc anys, filla; guapo, ros... Aquests brètols del vi... Aquests del portal! Mala fi facen! -Un noi, han mort? -Sí, de cinc anys. Àngel de Déu!
Darrera venien els testimonis. Un vell hússar de celles groguenques i grossos bigotis rogencs que feien una rúbrica damunt ses galtes colrades, duia el sabre del ferit sota el braç, el talabard tirat a l'espatlla, i semblava tot tranquil. L'altre, més jove i ben ros, estava com atuït, i portava el xacó; després venien dos suboficials, girant-se a cada pas, indignats de veure tanta gent.
Igual com havia vist Fridolina, fresca, somrient, amb sos bells cabells d'un ros cendrós, caient en llargues trenes damunt el seu coll blanc com la neu, el cos graciós, les mans una mica grasses i rodanxones la veu amorosa: igual com l'havia vista en el meu somni, tot just de vint anys, i ja sospirant, com totes les noies, per l'hora sortosa del casament; així vaig tornar-la a veure aleshores.
Així, ignocent i espontàneament, se va escrivint la història del noi mort, se li crea una mare i se deslliura a l'assessino, i, tot component de bona fe aquesta crònica, s'arriba a l'Hospital. -El volem veure! Que ens ensenyin el noi! Que diguin a on el tenen! -Quin noi? -El que el burot ha matat. -Al que li han tirat tiros. -Al que han matat els del portal. -Un noi ros!
Tota la ciutat parlava de l'ocell meravellós; i si, en trobar-se dues persones, l'una deia a l'altra: -Ros, i l'altra responia a la una -Nyol, en acabat sospiraven, havent-se entès perfectament. A onze fills de fabricants de formatges els fou donat el nom de rossinyol; però cap d'ells en va sortir amb veu.
Va empènyer la porta, i el petit Kasper, que feia sonar els dits contra els vidres, va semblar tot sortós de veure'ns. Aquest homenet tenia els cabells d'un ros esllangueït, el cos magristó i el nas arremangat.
Queia un veritable xàfec de sol; però bah!... Me vaig entretenir contemplant el lluminós paisatge: aquell cel d'un blau ferm, aquelles cases blanquíssimes, arrastellades al peu d'una muntanya penyalosa d'un to bru formentós, en la qual les ginestes en flor brillaven com els joiells sobre el pit ossut i colrat d'un gitano; i després el mar, i el ros sorral, i els llaguts amb llurs veles esteses a secar, i les serralades llunyanes, blavisses, com transparents...
El dia badava a poc a poquet sa parpella... Un fil lluminós, d'un ros de mel, s'havia estès en el mar sota mateix de la calitja negrenca que murava l'horitzó. I per moments s'an
Paraula Del Dia
Altres Mirant