United States or Niger ? Vote for the TOP Country of the Week !
La veig davallar, davallar com el cigne, ferit al cim dels aires, que amb l'ala caiguda, la testa en avall, remolineja cap a la mort. El llençol desaparegué a les fondàries del precipici. En aquell moment, el núvol que de qui-sap-lo temps s'acostava a la lluna, la vel
Cesari, canta una estança tant sols; aquella antiga cançó que vas cantar ahir vespre. Més consolava mon cor aquella cançó que no pas tots aquells aires, facils y lleugers, plens de rebuscats y subtils conceptes. Una estança no més, Cesari. CURI Perdoneu, Altesa, qui la cantava no's troba pas aquí... DUC Qui era, doncs? CURI Festa, el jutglar, milord; el jutglar predilecte del pare d'Olivia.
Ses Imatges tan velles, amigues de tothom, anaven caient entre terratrèmols esfereïdors i cruiximents terribles; fins els morts del cementiri foren descolgats per les canonades i els ossos anàven pels aires amb les estelles de les caixes i aquella sentor de temple que reviscolava l'ànima, era esvaïda per la fumera pestilenta de la guerra i la fetor de la mort! I vingué la nit i amb la nit la pau.
Els ànecs el mossegaven, les gallines el picaven, i la noia que els nodria li dava puntades de peu Ell que sí? que va fugar-se i va volar de damunt el clos, i els ocellets fugiren esglaiats pels aires.
-Senyor, deu-nos un fill!... Ens cal un fill!... El volem de totes passades!... va exclamar tot d'una. I la mirada feréstega que va dirigir en l'aire, i la força amb què va estrènyer els punys, i la manera com va cloure les barres fent-se carriquejar les dents, li donaven més aires d'amo que mana maleint, que de creient que prega suplicant. I no havia passat un mes, que el fill ja s'anunciava.
Era com una candela dels prats, que una ventada n'escampa el plomissol pels aires, i resta sola, nua, desolada amb el seu pobre llumic.
-Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo? si aquestes inquietuds són la seva salvació!... Miri, Melrosada: no es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia! -Què vol que hi faci?...
En la llar pròxima cremava una mica de llenya que adés i ara espetegava, fent una munió d'espurnes que s'escampaven pels aires i morien pel camí del cel. Una llàntia encesa davant una estampa de Sant Ramon, pregava en aquella quietud, fixa i fervorosa. -Magí... ei!... on sou? ningú responia.
El primer impuls de Mestre Quissu va ser corre cap al blat; però encara no es va alçar que ja es va asseure de seguida. Ell sabia que el blat no era pels gossos, que l'Home el vetllava nit i dia, fent-lo presoner de ses tristeses... més d'un cop de roc li havia costat a ell... encara sobre la cuixa dreta hi portava la marca d'un, que li va costar quinze dies de caminar amb tres potes... però aquell dia Mestre Quissu sentia aires de fronda... i per això, per això mateix, perquè l'Home no ho volia, Mestre Quissu es fic
Isabel feia una mica de goig, anava molt ben arreglada i molt estirada, es donava uns aires de persona distingida, i parlava amb una afectació espantosa. A en Melrosada li sembl
Paraula Del Dia
Altres Mirant