United States or Mauritius ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tanquen les daurades tombes misèrrims cucs en llur si; si haguessiu sigut discret, lo mateix que sóu ardit; de cos jove y vell de pensa, ara en aquest pergamí no hi tindrieu la resposta. Adéu! Mon comiat es trist. Ben trist, en veritat. Penes perdudes! Adéu, tu, flama abrusadora! Salut a la desesperació gelada! Porcia, adéu! Massa afligit me sento pera allargar una tant penosa separació.

-Just i cabal! I entre els dos janfosques vosaltres n'heu sigut tornadors, pagant també la vostra part de janfosqueria. Perquè, diguem-ho clar, vosaltres, els que teniu poc o gens de bestiar, poc vos dóna ni vos quita que l'empriu sia d'en Pere o d'en Pau. Llevat d'alguna rompuda, on hi deixeu la salut a canvi de quatre sacs de mestall magre i que igual explotaríeu d'un compte com d'un altre, per lo demés tan tindreu com tindríeu. Sinó que a aquell brètol li va convenir (ell sap per què), alçar la llebre, i vos va pendre per gossos, aquissant-vos perquè l'ajudèsseu a conseguir-la, i vosaltres corríeu com ximples, pensant menjar-vos-la primer. Vosaltres vos heu trencat el coll, mentres que els més interessats en la cosa s'han quedat a l'agoit. Lo cert és que tots, des del senyor al darrer terralloner, tots, qui més qui menos, heu jugat de ganyó. Fins jo mateix confesso que he pecat de descuidat i mandrós, no creient mai que hi hagués tanta falta de bon seny. Quan vaig adonar-me'n, encara que tard, tot era avisar-vos, pregant i suplicant; però... ca!..., tothom anava a la boja. Si la gent de seny se m'hagués posat al costat, ja vos asseguro jo que no gemegaríeu lo que gemegeu. Però est

I, tot adreçant-se a mi, esblaimadíssim d'aquella escena, va exclamar amb un fer somriure: -Doctor, ¿no tindrieu pas una metzina violent?... ¿una d'aqueixes metzines que llampen com el llamp?... Oh! fóra gran humanitat de dar-me'n una mica... Si sabéssiu el que pateixo!... Tots els seus trets es decompongueren, va esdevenir lívid. Odila s'havia aixecat i s'acostava a la porta.

-Nosaltres ho sentim molt- deien elles, -però ens ve de família, no tenir un temperament de tromba. Prop de Hambledon Lock ens trobàrem amb escassesa d'aigua, i anàrem, amb el nostre càntir, a demanar-ne al guarda de la resclosa. George fou el nostre intèrpret, i, somrient i amb un amable gest, va dir-li: ¿Tindríeu una mica d'aigua per a nosaltres, si us plau?