United States or Brunei ? Vote for the TOP Country of the Week !


En això, en mig les naixents cabòries d'egua despacientada, esclatar un mot ardent i terrible, que devia ser una blasfèmia, acompanyat d'un d'equests gemecs de destraler inseparables de tot esforç desesperat. A l'acte experiment

I va plorar!... Va plorar fortament, desesperadament, amb la desesperació de la desgràcia que ja no adop. I els seus gemecs, sortint-li a batzegades del pit, semblava que fessin trontollar les parets i voltes del carreró.

Tres paraigües de família, vermells i blaus... Tothom caminava a qui podia més. Al callar els capellans, la comitiva seguia silenciosa: no s'oïa més que els gemecs ofegats dels parents i el xip-xap dels peus en la terra ensopada.

Li vaig dir que no permetria que se separés de mi; que jo no tenia més emparança que la seva; que mai s'afiguraria l'ànsia que jo passava per ell; que allò no era viure; que, ja que ens havíem de perdre, no em negués almenys el consol del seu amor i de la seva abraçada; que si ell m'hagués estimat no m'hauria abandonada com m'abandonava; que era un pare sense entranyes; que... ¡Què jo, lo que li vaig dir, en mig d'un davassall de gemecs i de llàgrimes!

Els gemecs pararen, i s'esvaí el mal que sentia el dit del peu. El noi s'adon

De sobte una ratxa d'aire fresc, d'un aire nou, li amarava la cara de frescor, fent-li encabritar els cabells folls, dessota del mocador que espategava, i aviat de tota la plana se'n alçava un revifament; la petita Agneta tornava del lluny, cantant i tota alegra; els blats-de-moro alçaven ses fulles tendres, com infants movent els braços... d'entre ells les cogullades se'n alçaven altes... altes i piulant; les orenetes passaven a escamots i dels boscos llunyans en venien els xisclets de les esquerpes garces i els tristos gemecs dels gaigs.

Els uns guinyen l'ull eternament rient com lloros al del sac de gemecs; els altres posan una cara tant macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a través d'una rialla, encara que'l mateix Nestor els jurés que la gresca fa partir de riure. SOLANIO Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab Llorenç y Gracià. Adéu! Us deixem ab més bona companyia.

De vegades la nostra dolor és molt profunda, molt positiva, i davant la Nit restem muts, sense paraula, però traduint el nostre sofrir amb gemecs. La Nit (d'un cor que és tot commiseració per nosaltres), no podent endolcir el nostre mal, pren la nostra m

Igualment el commovien els gemecs de la tenora gronxant-se per les arbredes del Fluvià, que l'espetec del tro rodolant pels penyals del Pirineu. A part d'això, era de geni viu, alegre i xistós, amb alegria comunicativa que s'infiltrava en l'ànim de tothom qui el tractava.

El sac dels gemecs va fent la passada, espargint per dins del poble un guirigall d'harmonia que alegra i engresca el jovent. Les xicotes, al sentir-lo, no poden pas restar un instant més a la taula, baldament estiguin a mig sopar i no s'hagi encetat encara el famós capó de la festa. -Ja passa sa coixinera!... sentiu?.. ¡Sa coixinera, i encara m'hai d'endegar! A on tinc sa xalina?