United States or Poland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Perquè de tant sentir-ho a dir als veïns s'havia arribat a creure que no hi ha joia comparable a la que proporcionen a l'esperit els espectacles grandiosos de la natura. I doblement meritòria resultava aquesta admiració, per quant, si en Perdis estava tan convençut de l'encís que causen els panorames naturals, era únicament per la paraula honrada del veïnat.

Nascut en un dels carrerons més estrets i foscos de la ciutat vella, allí s'havia criat, desnarit i pàl·lid com l'herba migrada que treia els brins per entre les llombardes del carrer. ¡I això que en Perdis eternament sospirava pels grans espais, pels horitzons infinits, per les muntanyes altívoles!

Doncs, veu's aquí que com en Pere Perdis era esdevingut sol en el món, sense parents ni adherents, el pobre xicot feia la viu-viu en un despatx comercial, on per un estipendi, de tan menut verossímil, li tocava escriure durant dotze hores diàries muntanyes de faixes amb noms de parroquians i amb senyes de les cases respectives.

PORCIA Pel vostre desig, gracies! jo ab goig us el retorno. Adéu, Jèssica! (Sen van Jèssica y Llorenç) Ara, a tu, Baltasar. Sempre fidel y honrat t'he vist: veuret igual avui espero! Pren eixa lletra y fes tots els esforços humans pera esser depressa a Pàdua; pósala a les propries mans del meu cosí el doctor Bellario. Després, pren ab gran cura els papers y els habits que ell te dònarà, y, sobre tot, ab la pressa més gran del món, pòrtals a on cala el llahut públic que fa la via de Venecia. No perdis temps en paraules, marxa; jo seré all

-Si manejar-me amb mònita- va dir-se llavors en Pere Perdis, -jo també el podré tenir un jardinet per l'estil d'aquell del cantar, encara que sia més modest, més humil, sense aquella exuberància de clavellines i marduixos que correspon a la gràndaria d'un balcó.

I era que en Perdis encara no sabia que del fet més ordinari, de l'actualitat més corrent, se'n poden treure històries i poesies perdurables que desafiïn el temps i la mateixa bellesa.

I en Perdis deia per dintre: -És l'ocell del meu esperit. Quan aquella mossa va arribar als setze anys va sentir un viu desitg d'emmirallar-se. Tot va venir de que el pastor de l'Ensulcida, al sortir una festa de missa matinal, va començar a mirar-se-la amb ulls encesos de luxúria i va acabar per dir-li amb veu enfarfegada: -Fòtxara de mossa!

Reina Santíssima!-feia la Nieves, alarmada. -Que potser te deseheretarien; i no vull que per mi perdis el que et pertany!...

Però com sembla cosa enterament comprovada que àdhuc els més enlairats poetes han de fer aguantar per una banda o altra la creació en les apariències sensibles, ell, en Pere Perdis, per a renovar els temes de l'ideal va haver de recòrrer a la lectura que, com els parcs i els jardins, és un natural de segona .

És que en Pere Perdis ignorava que voler és poder. Ell res sabia de la vida exemplar dels homes forts, ni dels professors anomenats d'energia, ni d'aquells homes transatlàntics que consideren la pobresa com un pecat, com un crim. Oh, si n'hagués sabut alguna cosa!