United States or Georgia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Finalment, el terç dia, cap a les nou del vespre, després de sopar, els antics senyor i cotxer, tots sols davant algunes velles ampolles de rudesheim , s'esguardaren llarga estona l'un a l'altre amb ulls enternits. Nicklausse anava a començar les seves confidències, quan un criat entr

-Ah, senyor! deia la dona, tota vermella, tota commosa. ¡Quàntes de vegades el meu marit m'ha parlat de vós, de la vostra bondat, de tot el que us deu! -- interrompé Nicklausse: -mil vegades se m'ha acudit la idea d'escriure-us, senyor; però hauria hagut de dir tantes de coses! hauria calgut explicar-vos... En fi, cal perdonar-me. -Ah, mon estimat Nicklausse!

Quan el criat hagué sortit, Nicklausse, aixecant-se obrí una finestra que donava a l'eixida per renovellar l'aire; i després, venint a asseure's de bell nou, greument, començ

Aquest somni em feia desgraciat: un cop hi vaig haver alçat la llosa i vaig haver vist el soterrani, el cavaller i el tresor vaig oblidar totes les meves penes. Ja em creia senyor dels diners: em rodava el cap. Em deia: -Nicklausse, Nostre Senyor t'ha escollit per aixecar-te al cim de les honors i de la glòria. La teva àvia Orchel ¡què en serà, de feliç, en veure't tornar al poble en carruatge de quatre cavalls! I els altres (Yeri el vell mestre d'estudi; el sagrist

La golfa era ocupada pel cotxer Nicklausse, un minyonàs del Pitcherland sec, nerviós, molt destre a menar els cavalls, que fins i tot havia fet alguns estudis al seminari de Marienthal, però d'una ànima senzilla i supersticiosa; duia sota la camisa una creueta de bronze, i la besava de nit i de dia, baldament ell hagués passat dels trenta anys.

Al cap d'alguns moments, una mica calmada l'emoció de Nicklausse, ell prosseguí: -Prou compreneu, senyor Furbach, que durant aquell hivern de 1828, que fou molt llarg i molt cru, la meva idea fixa no em deix

La porta s'obrí i Nicklausse comparegué, vestint la brusa cendrosa, coberta la testa amb l'ample feltre muntanyenc i amb el gros garrot de servei al puny, així com s'havia presentat, temps enrera, en arribar del seu poblet. Estava tot esblaimat.

-Vejam, pobre Nicklausse, vejam! exclam

-Ah, ja!... De manera que la lluna brilla en un soterrani? Ja veig que el vostre somni no cap ni centener. Nicklausse començava d'enutjar-se. Tanmateix, però es contingué i va dir: -Ho he vist, i no m'encaparro de cap altre cosa. I el cavaller, teniu, mireu-lo- exclam

Nicklausse plorava. Les criades havien comparegut. El brau propietari es llanç