United States or Ukraine ? Vote for the TOP Country of the Week !
M'han fet pensar en una colla de devots que, acoblats davant d'un faristol, llegeixen un gros llibre de chor, tots muts i a peu dret, i, si algun tal vegada mormola quelcom de la lectura, els altres resten impassibles, sense alterar llur atenció ni pendre's tan sols la molèstia d'escoltar-se'l. Bé n'hi deuen trobar, de coses a llegir, en l'horitzó del mar, aquests pescadors.
-És molt a prop: oi? -Cinc milles. Chor general: -Anem-hi, a Titisee! George va fer el descobriment de la diferència entre la teoria i la pràctica el mateix primer dia de les nostres excursions. Digué: -Jo creia que el programa era de pujar les costes en tren i baixar-les en bicicleta. Aleshores ell anava a la bicicleta, una mica endarrerit, i Harris i jo al tàndem.
Això va passar en una bella Seu, on un arquitecte genial es va empendre d'enderrocar el chor que, plantat al mig d'ella, la deixava sense dignitat i sense perspectiva. «Enderrocarem, deia l'arquitecte, aqueixa fortalesa aixecada pels canonges aristòcrates i rebels d'altre temps contra el bisbe, que romania isolat al presbiteri.
Un groenlandés sense la casaca de pells s'estava al mig de la rodona, amb un timbalet a la mà, que ell sonava, tot cantant a l'ensems un cant en lloança de les caceres de foques. El chor li responia amb un -Eia, eia, a! i alhora saltaven al volt de la rodona, abrigats amb llurs casaques de pells blanques, que els feien semblar óssos polars.
Els canonges ja no semblaran senyors feudals, sinó que seuran als peus de llur bisbe fent-li acatament». Molta de gent va cridar en aquella ciutat contra l'arquitecte, en nom d'una tradició curta de vista, com deia el bisbe. Però el chor fou enderrocat. La Seu s'omplí de polseguera. I quan la polseguera s'hagué esvaït, va restar-hi un gran espai, una noble visió desempallegada.
Mes, quan semblava que havia arribat la fi del món, el vent amainà. La calma sobrevingué quasi de cop. S'oïa, encara, com un gran chor de xantres que psalmodiaven muntanya amunt. Els porticons de la cambra de la Tereseta traspuaven claror diürna. Un gall cantava en la pallissa.
Ves, predica lo qu' has vist li responguè la Verge lo monjo qu' en lo chor s' está atmirat com tú, dará fé de lo que aquí passa. Pararen de sonar las campanas que fins llavors á festa repicavan, y desapareguè la Verge y 'ls Sants Apóstols al mateix temps que la viva resplandor que 'ls havia rodejat fins en aquell punt.
Les curtes temporades que hi passava eren una treva d'optimisme. Tot li plaïa. La seva boca no cessava de lloar les gràcies i providències de la muller. Plegats anaven al teatre i a tota llei d'espectacles; xisclaven a chor en el water-schut i en les muntanyes russes; si n'era temps, es banyaven a la Barceloneta. Dins de casa, jugaven a fet.
Estic segur que tots vostès la coneixen, però es l'única que sé. És la Cançó del jutge , treta de Pinafore... No, no és pas Pinafore, el que vull dir. Vull dir... Ja ho saben, vostès, el que vull dir: és una altra cosa. Vostès ja ho comprenen, veritat que sí? Bé: vostès han de cantar la tornada, tots a chor. Murmuris de goig i d'inquietud per això de repetir a chor la tornada.
Sols les noies a voltes se retardaven, retingudes per ses companyes del chor de les Filles de Maria; i, si el temps s'ho aportava, a vegades tornaven al mas a peu.
Paraula Del Dia